Manuel d'Amat i de Junyent (1704/7-1782) El qui seria virrei del Perú entre 1761 i 1776 va néixer a Vacarisses en els anys 1704-1707.
Pertanyia a una família nobiliària borbònica. Fill de Josep d'Amat i de Planella, primer marquès de Castellbell, i de Marianna de Junyent, filla del primer marquès de Castellmeià, va estudiar a València i a Barcelona. Es va apuntar a l'ordre militar de Sant Joan de Jerusalem i va viure durant set anys a Malta. Va participar en les campanyes d'Àfrica (1724-27), i en el regne de Nàpols a la batalla de Bitonto (1734).
Desprès de viure a Barcelona i a Mallorca, va ser nomenat governador i president de l'Audiència de Xile (1755-61). El rei Carles III el va designar virrei del Perú i president de l'Audiència de Lima (1761-76). Durant el seu virregnat va modernitzar les defenses militars del Pacífic i va fundar el cos armat de la Mare de Déu de Montserrat. Va promoure l'exploració de l'illa de Pasqua (1770) i les tres expedicions de l'Águila (1772-5) a Tahití que van reanomenar com illa d'Amat.
La seva vida privada i, especialment, els afers amb la seva amant, l'actriu criolla Micaela Villegas coneguda com «la Perricholi», van inspirar a Prosper de Merimée l'obra La Carrosse du Saint-Sacrement (1829), i a Jacques Offenbach l'òpera La Périchole (1868). La tradició diu que les obres d'infrastructura que va encarregar a Lima les va fer per complaure la seva amant. El fill que van tenir, Manuel d'Amat i Villegas, més tard firmaria amb el general San Martín l'emancipació de les colònies d'Espanya.
Abans del seu retorn a Barcelona en cessar del virregnat, s’havia fet construir dues cases, una a la Rambla i una altra a Gràcia, aquesta darrera com a lloc d’estiueig. L’any 1770 va comprar la finca i les obres de conversió de la primitiva torre en un autèntic palau s’allargaren entre 1771 i 1773. L’any 1779 en aquell Palau de la Virreina de Gràcia, que es trobava a l’indret de l’actual plaça, Manuel Amat hi va celebrar el convit del seu casament amb Maria Francesca de Fiveller. A la mort de Manuel d'Amat la seva esposa va continuar vivint al palau i li va quedar el seu malnom.
Després de la mort de la virreina, el Palau de Gràcia va tenir usos eminentment militars, com a caserna, com a presó però fou també hospital amb motiu d’una forta epidèmia de febre groga que va patir Barcelona l’any 1821. Quan la Virreina de Gràcia fou enderrocada, en el seu lloc s’hi varen aixecar l’església i la casa rectoral de Sant Joan. Manuel d’Amat va morir a Barcelona l’any 1782.
