NICOLÁS SALMERÓN ALONSO (1830-1908) Catedràtic de Metafísica i polític republicà nascut el 10 d’abril de 1830 a Alhama la Seca (Almería). Quan l’any 1873 es va proclamar la Iª República Espanyola fou ministre de Gràcia i Justícia del govern d’Estanislao Figueras. Entre el 18 de juliol i el 7 de setembre del mateix any ocupà la presidència del govern i, posteriorment, la del Congrés. L’any 1906 fou un dels promotors de la Solidaritat Catalana.
Diputat en diverses ocasions pel “Distrito” electoral de “las Afueras”, la seu central del qual era a Gràcia, Salmerón va pronunciar, entre d’altres, un important míting al Teatre Principal de la vila la nit del 2 d’abril de 1892. Va morir el 20 de setembre de l’any 1908.
Entre 1908 i fins després de la guerra civil, l’actual carrer Gran va portar el seu nom. Des del 15 de novembre de 1997 Gràcia el recorda a través de l’espai urbà “Pla de Nicolás Salmerón” i d’un monòlit commemoratiu.
