La torre del rellotge, coneguda popularment amb el nom de campanar de Gràcia i símbol inqüestionable del barri, va ser construïda ara fa aproximadament 140 anys.
L'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias va ser l'artífex de l'aixecament d'aquest campanar civil exempt al davant de l'edifici de l'Ajuntament. La idea de fer una torre al mig de la plaça va ser deguda al fet que cap de les parròquies de Gràcia d'aquells temps no tenia un campanar alt, i a més estaven situades fora del nucli antic de la Vila.
La torre va ser coronada amb un rellotge de quatre esferes amb la idea que pogués ser vist des de qualsevol punt de la vila. Va construir la maquinària el suís Albert Billeter, autèntic precursor dels rellotges elèctrics a Espanya. Prova de la inauguració del campanar és la làpida situada damunt de la font que hi ha a la base de la torre. Mesura 33,5 metres d’alçada i és de forma octogonal amb una sòlida base quadrada en la que hi ha una font, però molt aviat la seva esveltesa es va veure minvada al desaparèixer els tres graons que circumdaven la base, per l’elevació del nivell de la plaça.
A l'interior, hi ha una escala en espiral de volta seguida i sense replans que permet arribar a la maquinària del rellotge. Pel que fa a la campana gran, coneguda popularment com la Marieta, està decorada amb frisos molt treballats, l'escut de Gràcia i relleus de Sant Isidre, la Mare de Déu de Gràcia i el Santíssim Sagrament.
El campanar de Gràcia es va fer cèlebre en les revoltes populars de 1870, 1873 i 1874, i es va convertir en l'emblema de la llibertat i de la democràcia. Aquest sentiment es va fer encara més fort després de 1929, quan la pressió popular va fer restituir les campanes al seu lloc, després d'un intent de fondre-les per a la torre rellotge de l'Exposició Universal a la plaça d'Espanya.
És considerat monument d'interès artístic pel Catàleg del Patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona i pel Catàleg del PERI de Gràcia.
