Situada actualment a la confluència del carrer de l’Escorial amb la Travessera de Dalt, l’escola esmentada és la segona més antiga de l’Estat dins la seva especialitat, després de la de Santa Isabel d’Hongria, fundada el 1896 a l’Institut Rubio de Madrid per bé que aquesta va desaparèixer fa anys.
Els seus orígens els podem establir en la constitució, l’any 1900, del anomenat Montepío de Santa Madrona, Obra a favor de la Mujer que Vive de su Trabajo, patrocinat pel bisbe Morgades i que comptà amb la col·laboració de moltes personalitats de la vida socio-cultural del país i que tenia la seva seu al Palau Meca (avui Museu Picasso) al carrer de Montcada.
Eren escasses les tasques encomanades a les dones en aquells anys i, una de elles, era la vetlla de malalts o la seva atenció domiciliaria que, en la majoria dels casos, era duta a terme per religioses.
El Montepío va decidir de fer uns cursos per a millorar la formació d’aquelles dones i, d’acord amb el programa publicat el 1915 a la Gaceta de Madrid, es va encetar el projecte. El primer curs va ser inaugurat el 24 d’abril de 1917 quan el Montepío comptava ja amb més de 4.200 sòcies.
Els primers títols foren atorgats el 1918 amb el nom de d’Infermera del Montepío de Santa Madrona, denominació que va durar fins als anys 1915-1927.
L’any 1919, i degut a la insuficiència de recursos, van demanar ajut a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis que, el 1921, els va incorporar definitivament a la seva obra social amb el nom d’Instituto de la Mujer que Vive de su Trabajo.
Passada ja la Guerra Civil i immersos en la reestructuració general de l’ensenyament de l’any 1953, s’implantà un nou pla d’estudis unificador de les antigues carreres de llevadores, practicants i infermeres amb el nom d’Ajudant Tècnics Sanitari (ATS).
Després de passar per un nou domicili al carrer de Jonqueres, el 14 d’abril de 1977 es reprenia el curs a les noves i modernes instal·lacions ubicades a l’antiga Clínica de Cirurgia del carrer de l’Escorial on es troba l'escola avui en dia.
El mes de desembre de 1978 va aparèixer el decret d’autorització de l’Escola Universitària d’Infermeria Santa Madrona, adscrita a la Universitat de Barcelona.
El gener de l’any 1979 ja es va començar el primer curs de Diplomat en Infermeria.
Actualment la seva activitat està encaminada a la formació dels professionals de la infermeria i, a més, en el perfeccionament de les capacitats pedagògiques del professorat i els professionals docents en la pràctica. Per tot això compta amb dos òrgans assessors: la Junta de Govern i el Consell de Docència.
L’Escola Universitària d’Infermeria Santa Madrona, en el seu projecte educatiu actual, es defineix com un centre de formació universitària, català, i amb finalitat professionalitzadora en l’àmbit de la salut.
(Del llibre "De l'ermita de La Salut al Park Güell, 140 anys d'història", d'Eloi Babiano i Sànchez)
