Carrer transversal de la part nord de la Vila de Gràcia que discorre entre el carrer de l'Alzina, partint de la Plaça del Nord i el carrer del Secretari Coloma. Fins fa relativament poc en aquest carrer estava la seu principal de les conegudes Pastilles Juanola.
Plànol de situació a Google Maps.
Nomenclàtor
Ramon Martí i Eixalà (Cardona, Bages, 1807 – Madrid, 1857). Jurisconsult, filòsof i catedràtic. Casat amb Maria dels Àngels del Romero i Wahls, amb una donació va permetre que les “Visitandines” (congregació religiosa femenina comunament coneguda com a Saleses) vinguessin a fundar la seva ordre a Gràcia.
Es llicencià en lleis a Cervera i s’hi doctorà a Barcelona el 1837. Professor de l’Acadèmia de Ciències (1834-45) i, mes tard, professor i secretari de la restaurada Universitat de Barcelona. Director de l’Institut Barcelonès. Membre del Partit Lliberal, fou diputat a Corts el 1843, en 1844-46, el 1853 i el 1857. A Madrid es mostrà contrari a la Constitució de 1845. Fou nomenat, el 1846. catedràtic de dret civil i mercantil de la universitat de Barcelona, i intervingué en la liquidació de bens de l’antiga Universitat de Cervera. President de l’acadèmia de Jurisprudència. Redactor de les ordinacions municipals de Barcelona (1857). Fou conegut, sobretot, per la seva càtedra. Les seves obres jurídiques didàctiques són Tratado elemental del derecho civil romano y español (1838), Instituciones del derecho mercantil de España (1848), i la seva participació en la traducció i glossa de Las siete Partidas d’Alfons X (1843).
El seu retrat figura a la galeria de jurisconsults il•lustres del Col•legi d’Advocats de Barcelona.
Era fill primogènit d’en Ramon Martí i Balius i d’Antònia d’Eixalà, propietaris dels terrenys on s’obrí el carrer.
Al carrer Martí, cantonada amb el de Rabassa existí, com a mínim fins el 1890, el teatre més antic de Gràcia: el Tivoli Gracienc, del qual se’n tenen les primeres i incertes noticies al voltant de l’any 1822.
(Del llibre "De l'ermita de La Salut al Park Güell, 140 anys d'història", d'Eloi Babiano i Sànchez)
