Segons el Nomenclàtor de l’ajuntament de Barcelona, el nom d’aquest passatge vindria donat per l’existència d’un “important llinatge català (documentat un Jaume Llavallol al servei de Ramon Berenguer I). Propietaris a Vallvidrera. Teodor Llavallol i Pons (Barcelona 1841 – 1897), advocat. Secretari interí de la Diputació entre 1873 i 1887”.
En una primera instància no podem posar en dubte aquestes dades ja que, d’altres, no en tenim. Malgrat tot, la família esmentada té a Vallvidrera, a tocar de Santa Creu d’Olorda, un anomenat camí de Can Llavallol, el turó d’en Llavallol i la masia de Can Llavallol. Això, i la inexistència de dades que facin referència a cap propietat a Gràcia es indueix a pensar que potser no es correcta la seva nominació, més tenint en compte que es tracta d’un passatge, llocs als quals s’acostumava a posar el nom dels propietaris dels terrenys.
Com a tesi podríem aventurar-nos dient que tal vegada es podria tractar d’un altre membre de la família, en Josep Llavallol i Pons, que podria haver estat propietari d’algun terreny a la zona a través de la seva amistat amb Ignasi Ventalló, també propietari, i als quals unia la seva amistat amb Llorenç i Barba.
Plànol de situació a Google Maps.
