Sant Roc es un dels actes mes importants de la Festa Major de Gràcia, fins i tot és dubte si l'advocació inicial de la Festa Major era Sant Roc, el dia 16, o l'Ascensió de la Verge el dia 15.
Santoral
Sant Roc va néixer, segons la tradició, a Montpeller (Occitània, aleshores Corona d'Aragó) cap a 1295 i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia, es va dedicar a curar tots els infectats de la pesta i va morir en olor a santedat (1327). La seva vida l'hem de datar, amb tota seguretat, a partir de la meitat del segle XIV i la seva mort, probablement a Anguera, malgrat que també existeix la hipòtesi de Montpeller.
La seva devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una altra epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que sota el seu patronatge es va dedicar a allotjar els malalts de pesta, i que va ser coneguda com a Confraternità o Scuole di San Rocco. Aquesta va fomentar la devoció al sant construint capelles i centres d'acollida per tota Itàlia. Una de les esglésies més conegudes dedicades a aquest sant és a París, molt a prop del museu del Louvre, feta edificar per Lluís XIV el 1563. Tota Europa i Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li són dedicats. (extret de la Viquipèdia )
Festa Major
Protocol Festiu
El protocol festiu actual del Homenatge a Sant Roc comença el dia 16 d'agost al mati (al voltant de les 10), amb l'actuació de colles de cultura popular que finalitza amb un pilar dels Castellers que fan l'ofrena d'un ram que es diposita a la fornícula que comte l'imatge del sant situada a la cruilla de Llibertat amb Fraternitat. Al acte d'homenatge assisteixen representants dels carrers i places guarnides, la Junta de la Federació Festa Major de Gràcia, representants d'Entitats i les autoritats del Districte. Al concloure el acte es pren un petit esmorzar amb coca i moscatell.
Posteriorment,al voltant de les 12, en la plaça d'Orient (plaça de la Vila) el Ajuntament realitza el acte de agraïment als participants i col·laboradors de la Festa Major de Gràcia (Carrers i Places, Entitats, Empreses, Serveis Municipals...) lliurant un petit obsequi, la Federació tambe ho fa i al final un vermut (encara que sense vermut) tanca la jornada.
Els primers anys d'aquesta trobada es realitzava un petit acte humorístic i la Junta de la Federació es disfressava.
Historia
A partir d'un article de Pere Duart en el Butlletí del Club Excursionista de Gràcia, "Mai Enrera", (1930. Agost. No.67. p.97) que explica records de la seva infantesa. Parla de una caixeta de Sant Roc. A partir d'aqui es dubte si l'advocació inicial de la Festa Major de Gràcia era Sant Roc o la ascensió de la Verge.
El que es cert es que a la part Baixa de Gràcia (entre el Torrent de l'Olla, La Travessera i el carrer Bailen) existia una devoció per Sant Roc, com demostra la existencia de (encara avui) dos fornícules amb imatges del Sant, una en el 21 del carrer Llibertat (es on avui en dia es fa el Homenatge a Sant Roc), la segona esta en el carrer Fraternitat, 31 (Cantonada Tordera).
Sant Roc es advocat contra les malalties infeccioses i la part baixa estava ocupada per treballadors dels "Vapors" de la zona, per tant persones humils i habitatges petits i insalubres. Ignorem si alguna infermetat va fer créixer el culte.
En les darreries del segle XIX i principis del XX es produeix un creixement important del moviment obrer i el anticlerical. En molts casos de forma conjunta. Es coneixen varis "Goigs" i poemes de Sant Roc, en un llenguatge satíric, i en molts casos anticlerical que sembla es cantaven devant les capelletes del Sant. Van ser la forma d'integrar la tradició en la realitat social del moment, dominada per el moviment anarquista i també, en menor mesura, socialista. La part mes obrera de Gràcia d'aquesta manera es diferenciava de la part mes menestral.
Veure també:
- Festa Major de Gràcia
- Federació Festa Major de Gràcia
- Continguts de la Graciapèdia referents a la Festa Major