Rumba catalana

Títol: *

Categories: *

Per fer una selecció múltiple premeu Command (Mac) o Control (PC) mentre feu clic.

Cos: *

<h1>El primer caldo</h1>
La <b>rumba catalana</b> és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, especialment de la dels barris de <b>Gràcia</b>, Hostafrancs i del carrer de la Cera, a Ciutat Vella. amb influències de nombrosos estils. Pels anys cinquanta i seixanta del segle XX, en primer lloc a través dels músics llatinoamericans que arriben a Barcelona amb orquestres de ball, i també pels nombrosos viatges de gitanos de Barcelona a Colòmbia i Veneçuela per a vendre roba, unit als discos del nou gènere salsa que s’està desenvolupant a Nova York; quallen poderosament aquests sons llatins entre els calós barcelonins, i molts dels temes passen al seu repertori, ja prou ben familiaritzats amb els ballables d'envelats i sales de festa, molt arrelat a la Ciutat Comtal.

<h1>La Santíssima Trinitat: el "Pescaílla", Peret i el Gato Pérez</h1>
<b>El "Pescaílla", això arrenca el bull</b>
És a finals dels cinquanta que es forma el nucli originari que donarà lloc a la Rumba Catalana, a finals dels anys, i com una derivació del tanguillo, pal del flamenc molt apreciat pels gitanos barcelonins. Serà la família González, de Gràcia, amb l’oncle Polla, l’oncle Mero i sobretot, [[Antonio González El "Pescaílla"]], qui donarà forma a una manera de fer que utilitza la base rítmica creada pel ventilador (la mà percuteix la caixa de la guitarra alhora que toca les cordes, el seu ritme furor i més distintiu) i el martell (tècnica d’execució amb el bongó). La Rumba Catalana, que s’ha anat forjant en festes gitanes, en rotllanes rítmiques que han anat adoptant patrons de la música caribenya, sense perdre l’harmonia, l’entonació flamenca, adopta amb els germans González la forma de cançó, i com a tal pot ser interpretada per a un públic més ampli que el de les festes particulars i improvisades. Es també molt important el fet que aquests patrons rítmics poden aplicar-se temes d’altres estils, i ésser executats per rumba.

<b>El gran èxit: Peret</b>
Sorgirà poc a poc un planter d’artistes, generalment gitanos, i un públic interessat en aquesta ona musical. Chango, el Linus, el Huesos, la Marelu... Però serà Peret, gitano de Mataró qui conseguirà saltar dels ambients més estrictament rumberos i arribar al gran públic, en una època d’expansió de la indústria discogràfica a l’Estat Espanyol. El triomf comercial de Peret arrossegarà alguns artistes més: Los Amaya, Rumba Tres...

<b>La petjada del poeta argentí. La dignificació del gènere</b>
Però a partir dels anys setanta, l’evolució de la nostra societat va posar la "rumba catalana" en una difícil tessitura: malgrat ésser un producte genuïnament del gran cinturó barceloní, el règim dictatorial de Franco intenta publicitar la visió -sobretot a Catalunya- de que la popular rumba és un producte-estrella més de la seva mai prou acceptada "Espanya eterna", que per aquells anys cada cop s'omplia més de 600, sueques i protestes de tota mena. S’ha de remarcar el paper a la ciutat de dos músics de talla, en aquells moments difícils: Mario Fernandez “Mayito” i [[Plaça de Gato Pérez|Xavier Patricio Gato Pérez]].
Fernandez “Mayito”, cubà, ha estat ja pianista de la banda de Rafael Cortijo i de Tito Rodríguez, destacat intèrpret de salsa. I l'argentí "Gato Pérez" de latin jazz. Va residir i treballar a Nova York abans de venir a viure a Barcelona. Un cop aquí, formarà la banda Salsa Gitana amb gitanos de Gràcia (família Abellán), i amb la presència de Ricard Tarragona i Manel González “Patata”, nebot de “El Pescadilla”. En el treball de “Salsa Gitana” es pot apreciar a la perfecció la presència de patrons musicals caribenys en el piano de “Mayito”, barrejats amb tota naturalitat amb les entonacions calós de Gràcia. Aquesta base rítmica, ja establerta pels germans González, es farà permanent en la Rumba Catalana.
Gato Perez aporta un element inesperat a la Rumba Catalana. Músic amant i coneixedor de diversos estils (folklore argentí, jazz-rock, pop...) serà l’autor d’alguns temes memorables que demostraran sense dubte que els patrons de Rumba poden ser aplicats a la narració d’histories, a les reflexions existencials… En definitiva, dignificarà l’estil i l’hi donarà carta de naturalesa. És precisament aquesta intervenció de músics que no provenen de la tradició gitana (s’hi poden afegir Pedrito Diaz, Josep Cunill, Ricard Miralles…) la que n'evita un cert perill de degeneració entre la marginalitat de baixa estofa i la manipulació més descarada de l'espanyolisme nostàlgic.

<h1>Decadència</h1>
Però el "boom" comercial no es repetirà: Peret es tancarà en la prèdica de l'evangelisme, el "Pescaílla" viurà a Madrid, sempre a l’ombra de Lola Flores, i la febre caribenya es degradarà barroerament en "patxanga" de "xiringuito" de la més baixa estofa. S’hi afegirà el tancament de locals tan significatius com el Petxina, el Tabú, etc. El “Gato” Pèrez, que als primers tres discos va obtenir un cert èxit, no aconsegueix mantenir-lo en els següents, marcat vitalment per la seva cardiopatia. Els músics gitanos tornaran als seus carrers i barriades. Tot i així en aquesta època sorgiran dues bandes molt significatives: Chipen i Les Estrelles de Gràcia.
<b>Un cert renaixement olímpic</b>
Els Jocs Olímpics del 92 seran una oportunitat per a una revifalla de la Barcelona rumbera, ni que sigui temporalment. L’aparició de Los Manolos, que segueixen la vella tradició de fer versions d’altres estils "per rumba", impulsarà una altra vegada la rumba a nivell comercial a casa nostra. Peret deixarà el que qualificà literalment de secta, i la rumba serà la gran protagonista de la cerimònia de cloenda dels Jocs. “Gato” mor l'any anterior, sense poder gaudir el reviscolament del 92.

<h1>I ara què</h1>
Quan es desinfla el globus olímpic, resten alguns grups i un cert ambient rumbero, localitzat a l'entorn dels ambients de salsa. Alguns d’aquests grups han enregistrat discos, com "Ai, Ai, Ai" i [[Sabor de Gràcia]]. D’altres, com Son como Son o Sinay, intenten treure cap en el mercat discogràfic. Mentre, [[Son d’Aquí]] o La Rumba d’Avui desapareixen. Els grups de músics de la generació anterior es fragmenten. Mentre alguns músics segueixen al peu del canó, altres abandonen el món de la música. A inicis del segle XXI, el génere es manté sota mínims amb força dificultats a nivell de locals que ofereixin directes i de discogràfiques disposades a editar material. En l'actualitat están tocant sense descans a Catalunya el duo Rufino y Don Domingo [1], integrats dins el so de Peret i los Amaya, intentant redefinir l'estil de rumba catalana desmarcant-se de la salsa i el flamenc.

(Font: [[http://ca.wikipedia.org/wiki/Rumba_catalana|Viquipèdia]])

Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
Allowed HTML tags: <em> <strong> <ul> <ol> <li> <img> <h1> <h2> <h3> <h4> <h5> <h6> <u> <img> <b> <i> <p> <br> <blockquote> <hr>
Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Utilitza  per crear salts de pàgina.
Enllaça el contingut amb [[algun text]], on "algun text" és el títol de la pàgina que vols enllaçar. També pots enllaçar text amb un títol diferent utilitzant [[enllaç|mostra aquest text]]. Per enllaçar URLs externes utilitza [[http://www.exemple.cat|algun text]], o simplement [[http://www.exemple.cat]].

Més informació sobre opcions de format

Missatge del registre:

Una explicació dels afegits o actualitzacions fetes per ajudar a altres autors a entendre la vostra motivació.

CAPTCHA

Aquesta pregunta s'utilitza per prevenir dels missatges automàtics de SPAM.

Que hi diu a la imatge?: *

Copia els caràcters (respectant majúscules i minúscules) de la imatge.

Graciapèdia

Rumba catalana

Navegació

Cerca

Últimes entrades

Anima't a editar...

S'han creat...

Sindica

©
Ajuda
Arts i oficis
-Arquitectura
-Arts Gràfiques
-Cinema
-Dibuix
-Fotografia
-Il·lustració
-Música
-Pintura
-Teatre
Associacionisme
-Ateneus
-Entitats clandestines
-Entitats culturals
-Entitats esportives
-Excursionisme
Ciències
-Arqueologia
-Medicina
Comerç
-Electrònica
-Llibreries
-Mercats
Comunicació i Internet
-Mitjans digitals
-Premsa escrita
-Ràdio
-Televisió
-Xarxa ciutadana
Ensenyament
Esports
Festes
-Carnaval
-Festa Major
-Sant Medir
Geografía Física
-Barris de Gràcia
-Carrers
-Edificis
-Parcs
-Places
Història
-s. XVIII
-s. XIX
-s. XX
Lletres
-Filosofia
-Literatura
-Llengua catalana
-Periodisme
Personatges
-Graciencs
-Relacionats amb Gràcia
-Nomenclàtor
Política
-Anarquisme
-Independentisme català
-Independentisme gracienc
-Moviment obrer
-Moviments revolucionaris
Religió
Restauració
-Bars
-Restaurants