Carrer de Pi i Margall

Títol: *

Categories: *

Per fer una selecció múltiple premeu Command (Mac) o Control (PC) mentre feu clic.

Cos: *

Carrer de la [[Vila de Gràcia]] situat a l'extrem Est de la mateixa, en la zona coneguda com [[Gràcia Nova]]. El carrer que comença a la [[Plaça Joanic]] i és un dels més amples de la Vila, pertany administrativament al Districte de Gràcia fins a l'encreuament amb el carrer Sardenya, méntre que des de Sardenya fins la plaça d'Alfons X pertany al Guinardó.

Plànol de situació a [[http://www.bcn.cat/cgi-guia/guiamap4/cgi-guia/?actives=&scl=6&cnt=30199.81%2C84818.79&plt=30271.11%2C84881.77&plant=capes4c&txt1=&txt2=C.+de+Pi+i+Margall%2C+98-100&idioma=0&grayscl=0&zoom=2&map.x=230&map.y=138|www.bcn.es]]

<h1>Nomenclàtor</h1>

<b>Francesc Pi i Margall</b> (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901) fou president de la Primera República Espanyola i president del Consell de Ministres (1873-1873).

<h1>Inicis</h1>
Procedent d'un entorn obrer, va estudiar fins a doctorar-se en Dret en 1847. Va treballar com a professor, traductor i empleat d'un banc.
Vinculat a el Partit Demòcrata des de que va arribar a Madrid en els anys quaranta del segle XIX, va participar en la Revolució de 1854 i es va orientar cada vegada més cap a la política.
Aquell mateix any va publicar les seves idees del federalisme social a La reacción y la revolución (1854), on avançava la idea del principi federatiu de Proudhon. Des de 1857 va sostenir polèmiques en defensa de el socialisme contra els demòcrates individualistes o liberals. Al 1864 va adquirir notorietat com director del periòdic La Discusión, des del qual va difondre la seva ideologia. Per aquest motiu va haver d'exiliar-se a París durant la reacció que va seguir a l'intent revolucionari de 1866.

<h1>Exili</h1>
L'estada a París li va permetre aprofundir en el coneixement de Proudhon, mort l'any anterior. La influència d'aquest autor és visible en el pensament de Pi i Margall, i ell mateix el traduiria al castellà.
Durant l'exili a París, va madurar la seva ideologia revolucionària basada en la destrucció de l'autoritat per a substituir-la pel lliure pacte constitutiu de la federació. El triomf de la Revolució de 1868 li va permetre tornar a Espanya i ser triat diputat en les Corts constituents.

<h1>Diputat</h1>
Es va erigir com un dels grans líders del republicanisme, amb un vessant federalista i proper al socialisme, el que li permetia connectar millor amb les aspiracions socials de les classes treballadores i amb les aspiracions de descentralització política de la seva ciutat natal.
En conseqüència, es va oposar al caràcter monàrquic de la Constitució de 1869, i - ja com a màxim dirigent de el Partit Republicà Federal, des de 1870 - va combatre el regnat de Amadeu de Saboia. Quan aquest va abdicar, va ser un dels impulsors de la proclamació de la Primera República Espanyola (1873).
El primer president de la República, Estanislau Figueras, que coneixia bé a Pi per haver-lo tingut com a empleat en el seu bufet d'advocats, li va encomanar el difícil Ministeri de la Governació. Des d'aquell càrrec, Pi va fer el que va poder per mantenir l'ordre públic, contenir el moviment cantonalista i procurar que les eleccions llancessin un resultat favorable per al règim.
En dimitir Figueras, Pi i Margall es va fer càrrec del poder executiu (formalment no existia el càrrec de president de la República, mentre no es promulgués una nova constitució).

<h1>Poder Executiu de la República</h1>
Ho va fer amb un ampli programa de reformes polítiques i socials que no va poder dur a terme, doncs només es va mantenir durant una mica més d'un mes, acorralat per la rebel·lió cantonalista (que naixia d'una lectura radical de l'ideal federalista) i per la divisió entre les files republicanes: a la tradicional oposició entre socialistes i individualistes s'unia la ruptura entre unionistes i federalistes, i la pròpia divisió dels federalistes entre moderats i radicals.

<h1>Restauració monàrquica</h1>
Després del cop d'estat de 1874 que va restablir la monarquia borbònica, Pi i Margall es va retirar temporalment de la política i es va dedicar al seu treball com a advocat i escriptor. En els anys vuitanta, aprofitant la tolerància dels governs liberals, va tornar a l'activitat pública per a reorganitzar els republicans federals. Confiant en les possibilitats d'èxit que els oferiria la restauració del sufragi universal el 1890, va crear en aquell mateix any un diari propi, El nuevo régimen, i va impulsar la definició del programa del partit el 1894.
El seu prestigi li va permetre ser triat diputat en 1886, 1891 i 1893; però va perdre popularitat en ser l'únic líder republicà que no es va deixar arrossegar per l'ardor nacionalista durant la Guerra de Cuba (1895-1898). Va propugnar la concessió de la independència a les colònies i es va oposar a la guerra contra els Estats Units, model de democràcia republicana i federal.

Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
Allowed HTML tags: <em> <strong> <ul> <ol> <li> <img> <h1> <h2> <h3> <h4> <h5> <h6> <u> <img> <b> <i> <p> <br> <blockquote> <hr>
Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Utilitza  per crear salts de pàgina.
Enllaça el contingut amb [[algun text]], on "algun text" és el títol de la pàgina que vols enllaçar. També pots enllaçar text amb un títol diferent utilitzant [[enllaç|mostra aquest text]]. Per enllaçar URLs externes utilitza [[http://www.exemple.cat|algun text]], o simplement [[http://www.exemple.cat]].

Més informació sobre opcions de format

Missatge del registre:

Una explicació dels afegits o actualitzacions fetes per ajudar a altres autors a entendre la vostra motivació.

CAPTCHA

Aquesta pregunta s'utilitza per prevenir dels missatges automàtics de SPAM.

Que hi diu a la imatge?: *

Copia els caràcters (respectant majúscules i minúscules) de la imatge.

Graciapèdia

Carrer de Pi i Margall

Navegació

Cerca

Últimes entrades

Anima't a editar...

S'han creat...

Sindica

©
Ajuda
Arts i oficis
-Arquitectura
-Arts Gràfiques
-Cinema
-Dibuix
-Fotografia
-Il·lustració
-Música
-Pintura
-Teatre
Associacionisme
-Ateneus
-Entitats clandestines
-Entitats culturals
-Entitats esportives
-Excursionisme
Ciències
-Arqueologia
-Medicina
Comerç
-Electrònica
-Llibreries
-Mercats
Comunicació i Internet
-Mitjans digitals
-Premsa escrita
-Ràdio
-Televisió
-Xarxa ciutadana
Ensenyament
Esports
Festes
-Carnaval
-Festa Major
-Sant Medir
Geografía Física
-Barris de Gràcia
-Carrers
-Edificis
-Parcs
-Places
Història
-s. XVIII
-s. XIX
-s. XX
Lletres
-Filosofia
-Literatura
-Llengua catalana
-Periodisme
Personatges
-Graciencs
-Relacionats amb Gràcia
-Nomenclàtor
Política
-Anarquisme
-Independentisme català
-Independentisme gracienc
-Moviment obrer
-Moviments revolucionaris
Religió
Restauració
-Bars
-Restaurants