Plaça de Narcís Oller

Títol: *

Categories: *

Per fer una selecció múltiple premeu Command (Mac) o Control (PC) mentre feu clic.

Cos: *

Plaça situada a l'extrem Est de la [[Vila de Gràcia]], tocant a la Via Augusta i al carrer de Neptú. A la plaça s'hi troba una escultura dedicada a l'escriptor vallenc realitzada per Eusebi Arnau.

Plànol de situació a [[http://www.bcn.es/cgi-guia/guiamap4/cgi-guia/?actives=&scl=5&cnt=29426.02%2C83670.23&plt=&plant=capes4c&txt1=&txt2=&idioma=0&grayscl=0&zoom=1&map.x=257&map.y=311|www.bcn.cat]]

<h1>Nomenclàtor</h1>
<b>Narcís Oller i Moragas</b> (Valls, 1846 -Barcelona, 1930). Va ser un advocat i escriptor que va proliferar amb la tendència realista i la naturalista, per a acabar adaptant-se al modernisme de l'época.

<h1>Vida</h1>
Orfe de pare de molt petit, s'educà a la casa pairal de la seva família materna, els Moragas; una de les més importants de Valls, en un ambient "il·lustrat" i molt liberal. Més tard, estudiant dret a Barcelona, esdevingué un "demòcrata convençut", però la [[Plaça de la Revolució|Revolució de Setembre]] el decebé i es desentengué de la política. Una vegada acabada la carrera, anà compaginant la seva tasca d'advocat amb la d'escriptor. Després d'uns deu anys de producció escassa, de caire romàntic i en castellà, es passà a les files dels escriptors realistes i comença a escriure en català. Ha estat considerat pels critics actuals creador de la novel.la catalana moderna, ja que va haver de patir d'un ús restringit de la llengua catalana en l'àmbit literari.

La seva obra es pot dividir en tres etapes. La primera comença amb un volumet de quatre contes titulat <i>Croquis del natural</i>, publicat el 1879 i es clou amb la seva novel·la més extensa i ambiciosa: <i>La febre d'or</i> editada definitivament l'any 1893. Entremig publica diversos reculls de contes i tres novel·les: <i>La papallona</i> (1882), prologada per Émile Zola, un dels seus escriptors predilectes, malgrat que Oller mai no arribà a seguir del tot el naturalisme de l'autor francès; <i>L'escanyapobres</i> (1884) i <i>Vilaniu</i> (1885). Fou una època d'èxits, durant la qual exercí una influència decisiva dins la literatura catalana i mantingué relació amb les principals figures literàries espanyoles i estrangeres.

La segona etapa comença amb l'aparició del modernisme literari i acaba el 1906. L'autor va essent desplaçat per les noves tendències i els nous escriptors, i també l'afecta la mort dels dos crítics i amics seus, el seu cosí Josep Yxart i Joan Sardà, a l'estímul dels quals es devia una gran part de la seva obra. Es poden destacar en aquesta etapa dues novel·les: <i>La bogeria</i> (1899), on planteja el problema del determinisme que era a la base del naturalisme, i <i>Pilar Prim</i> (1906), novel·la psicològica que, tot i començar amb una estètica naturalista, acaba éssent modernista, mostrant així el canvi en l’estil de l’escriptor.
Després de <i>Pilar Prim</i> comença la tercera etapa en què va publicant contes i traduccions, però cap novel·la. Es tracta d'un període en el qual cada vegada està més aïllat i enfrontat als noucentistes que l'han deixat de banda i a qui ataca directament.
En aquesta darrera etapa prepara les seves Memòries literàries que es publicaren pòstumament el 1962.

<h1>Obres</h1>
<h3>Narrativa</h3>
	▪ 	El pintor Rubio, 1876 (en castellà i inèdit)
	▪ 	Un viaje de placer, 1868 (sota el pseudònim Plácido)
	▪ 	Croquis del natural, 1879
	▪ 	La papallona, 1882
	▪ 	L'escanyapobres, 1884
	▪ 	Vilaniu, 1885
	▪ 	La febre d'or, 1890-1892
	▪ 	La bogeria, 1898
	▪ 	Pilar Prim, 1906

<h3>Teatre</h3>
	▪ 	Teatre d'aficionats, 1900
	▪ 	Renyines d'enamorats, 1926

Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
Allowed HTML tags: <em> <strong> <ul> <ol> <li> <img> <h1> <h2> <h3> <h4> <h5> <h6> <u> <img> <b> <i> <p> <br> <blockquote> <hr>
Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Utilitza  per crear salts de pàgina.
Enllaça el contingut amb [[algun text]], on "algun text" és el títol de la pàgina que vols enllaçar. També pots enllaçar text amb un títol diferent utilitzant [[enllaç|mostra aquest text]]. Per enllaçar URLs externes utilitza [[http://www.exemple.cat|algun text]], o simplement [[http://www.exemple.cat]].

Més informació sobre opcions de format

Missatge del registre:

Una explicació dels afegits o actualitzacions fetes per ajudar a altres autors a entendre la vostra motivació.

CAPTCHA

Aquesta pregunta s'utilitza per prevenir dels missatges automàtics de SPAM.

Que hi diu a la imatge?: *

Copia els caràcters (respectant majúscules i minúscules) de la imatge.

Graciapèdia

Plaça de Narcís Oller

Navegació

Cerca

Últimes entrades

Anima't a editar...

S'han creat...

Sindica

©
Ajuda
Arts i oficis
-Arquitectura
-Arts Gràfiques
-Cinema
-Dibuix
-Fotografia
-Il·lustració
-Música
-Pintura
-Teatre
Associacionisme
-Ateneus
-Entitats clandestines
-Entitats culturals
-Entitats esportives
-Excursionisme
Ciències
-Arqueologia
-Medicina
Comerç
-Electrònica
-Llibreries
-Mercats
Comunicació i Internet
-Mitjans digitals
-Premsa escrita
-Ràdio
-Televisió
-Xarxa ciutadana
Ensenyament
Esports
Festes
-Carnaval
-Festa Major
-Sant Medir
Geografía Física
-Barris de Gràcia
-Carrers
-Edificis
-Parcs
-Places
Història
-s. XVIII
-s. XIX
-s. XX
Lletres
-Filosofia
-Literatura
-Llengua catalana
-Periodisme
Personatges
-Graciencs
-Relacionats amb Gràcia
-Nomenclàtor
Política
-Anarquisme
-Independentisme català
-Independentisme gracienc
-Moviment obrer
-Moviments revolucionaris
Religió
Restauració
-Bars
-Restaurants