Graciapèdia
L'enciclopèdia lliure de la Vila de Gràcia
Portada Graciapèdia
Agenda
Blocs
GràciaNet
Imatges
Inici
Club Esportiu Europa
Mostra
Discussió
Edita
Imatges
Revisions
Títol:
*
Categories:
*
©
Ajuda
Arts i oficis
-Arquitectura
-Arts Gràfiques
-Cinema
-Dibuix
-Fotografia
-Il·lustració
-Música
-Pintura
-Teatre
Associacionisme
-Ateneus
-Entitats clandestines
-Entitats culturals
-Entitats esportives
-Excursionisme
Ciències
-Arqueologia
-Medicina
Comerç
-Electrònica
-Llibreries
-Mercats
Comunicació i Internet
-Mitjans digitals
-Premsa escrita
-Ràdio
-Televisió
-Xarxa ciutadana
Ensenyament
Esports
Festes
-Carnaval
-Festa Major
-Sant Medir
Geografía Física
-Barris de Gràcia
-Carrers
-Edificis
-Parcs
-Places
Història
-s. XVIII
-s. XIX
-s. XX
Lletres
-Filosofia
-Literatura
-Llengua catalana
-Periodisme
Personatges
-Graciencs
-Relacionats amb Gràcia
-Nomenclàtor
Política
-Anarquisme
-Independentisme català
-Independentisme gracienc
-Moviment obrer
-Moviments revolucionaris
Religió
Restauració
-Bars
-Restaurants
Per fer una selecció múltiple premeu
Command
(Mac) o
Control
(PC) mentre feu clic.
Cos:
*
El Club Esportiu Europa es una societat poliesportiva orientada principalment a la pràctica del futbol, arrelada a la Vila de Gràcia. <h1>Història</h1> El Club Esportiu Europa va ser fundat el 5 de juny de 1907 com a conseqüència de la fusió de dos clubs modestos de la ciutat, el Provençal i el Madrid de Barcelona. El primer partit de bàsquet de l'estat es jugà al camp de l'Europa el 8 de desembre de 1922 contra el Club Esportiu Laietà, amb les cistelles damunt les porteries i amb el resultat d'Europa 8 - Laietà 2. L'equip de futbol va assolir el 1923 el campionat de Catalunya i va arribar a la final de la Copa d'Espanya, perdent 1-0 contra l'Athletic de Bilbao. En aquell moment era el segon club de Catalunya amb més socis, uns 6.000, per darrere només del FC Barcelona. L'Europa va formar part del grup de deu equips que varen fundar la Lliga espanyola la temporada 1928-29. Es mantingué a la màxima categoria durant tres temporades consecutives. L'any 1931, el primer equip del club es fusionà amb el Gràcia FC formant el Catalunya FC, desfent-se la fusió al final de la temporada. Posteriorment va militar a Segona A, Segona B, Tercera i a les categories territorials. A la dècada dels seixanta va obtenir alguns èxits a les eliminatòries de la Copa d'Espanya, arribant a eliminar al Zaragoza de los Cinco Magníficos. Actualment, juga els seus partits al camp del carrer Sardenya inaugurat el 1940 i remodelat el 1995. Els anys 1997 i 1998 l'Europa va conquerir la Copa Catalunya dues temporades consecutives en sengles finals disputades amb el Futbol Club Barcelona. El passat 7 de maig de 2007, l'Europa va ser condecorat amb la placa de plata de la "Real Orden al Mérito Deportivo Español" en l'any del seu centenari. El President, Guillaume De Bode, va rebre el guardó a Madrid de mans de l'Infanta Elena. El 5 de juny de 2007 es disputà al Nou Sardenya el partit del centenari del club. El rival fou el CA Osasuna, que vencé per 1 a 2 davant de 3.000 espectadors. Els gols els van fer Puñal al minut 28 (de penal) i Sola al minut 39, pels navarresos, i Xavier Lucas, al minut 69, pels escapulats. <h1>Himne</h1><br /> Europa, Europa, Europa sempre endavant !! no tinguem por del que vindrà el futur hem de guanyar !! Europa, Europa, Europa sempre endavant !! que la nostra fe en la victòria a tothom faci vibrar Portem amb orgull el blau escapulari sentim els colors ben endintre del cor Europa, Europa, Europa sempre endavant !! que la nostra fe en la victòria a tothom faci vibrar... i que la nostra gran història poc a poc pugem retrobar EUROPA, EUROPA, EUROPA... ENDAVANT, ENDAVANT !! <h1>Títols aconseguits</h1> <h2>Copa Catalunya 1997</h2> <h3>El Resum</h3> Estadi: Municipal d'Hospitalet Entrada: 4.000 espectadors (85%) F.C. BARCELONA 1 - C.E. EUROPA 3 FC. BARCELONA: Busquets (Lopetegui, 46); Roca (Genís, 66), Blanc, Porto (Òscar, 66), Setvalls (Stoichkov, 46); Amor, Roger; Celades, Cuéllar, Amunike; Molist (Puyol, 75). C.E.EUROPA: Serafín; Torras (Pablo, 72), Vázquez, Carvajal (Badia, 56), Colomé; Arturo (Sergio, 68), Luís, Fernando, Pacha (Amorós, 89), Gandoy; Raul Verdú (Diego, 61). GOLS:<br />0-1 minut 22. Corner que l'Europa llança des de la dreta que remata Pacha i Busquets no encerta a blocar. 1-1 minut 41. Cuéllar arriba per la dreta fins a la línia de fons i centra enrera perquè Molist remati de cap a gol. 2-1 minut 74. Centrada de Gandoy des de l'esquerra que Lopetegui no bloca bé i Sergio, molt atent, li pren la pilota i marca. 3-1 minut 83. En ple domini blau-grana, un contraatac escapulat l'acaba Diego amb un xut creuat des de la dreta que supera per baix Lopetegui. ÀRBITRE: Llonch Andreu. Grogues a Setvalls (15), Vázquez (30), Carvajal (40), Celades (75) i Puyol (85). Vermelles a Gandoy (85) i Vázquez (87). <h3>La Crònica</h3> Crònica realitzada pels membres de GràciaNet de la victòria escapulada: <blockquote> Feia molts anys que l'Europa no assaboria una victòria com la d'ahir al vespre al municipal de l'Hospitalet. I és que pràcticament des dels llunyans 20 que l'Europa no havia tractat sense cap tipus de complexe al súper-poderós Barça. Els homes de Moratalla aviat van deixar clar que el Barça els podria superar en tècnica, però no així en coratge, il.lusió o en ganes de guanyar aquesta final. Als set minuts de joc Gandoy donava el primer avís a la porteria d'un desencertat Busquets. Sem blava que el domini aparent el portava el Barça, però els graciencs arribaven una i altra vegada a l'àrea blaugrana. Després d'un potent xut del capità Guillem Amor que Serafin va desviar lo just per anar a petar al travesser, va arribar la primera sorpresa de la nit. Busquets es va empassar incomprensiblement una rematada de Pacha que ni ell mateix es creia que entraria. El modest Europa avisava al gran Barça que no ho tenia tan fàcil. A partir d'aquí el Barça va començar a fer anar amunt i avall la pilota. Amb Cuéllar i Amunike com a homes més actius va arribar la resposta al gol de l'Europa. El mig del camp escapulat bada protestant una decisió arbitral, mentre Cuéllar se'n aprofita, entra per la dreta de l'atac fins a la línia de gol i centra perquè Molist marqui de cap. Faltaven quatre minuts per la mitja part. Després una falta llençada per Cuéllar semblava que donaria la volta al marcador, però aquesta es va estavellar (com totes les que ahir va llençar l'extremeny) a la tanca de l'Europa. Amb l'empat a un es va arribar a la mitja part. Semblava que el gol del Barça posaria una mica més d'ordre al partit. Robson va incorporar Lopetegui i Stoichkov a la segona part, però el panorama no va millorar pel Barça. Desganats, apàtics i sense massa ganes de res, els blaugrana van continuar amb el seu joc sense massa profunditat. Només en jugades a pilota parada podia venir el gol del Barça, però la defensa de l'Europa la treia una i altra vegada. Fins que al minut 75 l'Europa va donar la primera gran estocada. Gandoy centra per la banda esquerra i sembla que Lopetegui no tindrà massa problemes per blocar la pilota, però el menut Sergio li pren la cartera i marca creuat davant la passivitat del porter basc. A falta de quinze minuts, l'Europa havia deixat KO al Barça i es posava al davant del marcador. Però aquest no va ser el darrer disgust pel Barça. Amb els blaugrana abocats sense ordre ni concert a la porteria d'un Serafín inspiradíssim, l'Europa va respondre amb un ràpid contraatac de Diego que posà l'1 a 3 al marcador. Els jugadors de l'Europa no s'ho creien, i els del Barça, possiblement, tampoc. Però no va haver-hi temps de res mes, perquè l'Europa havia de guanyar el partit i ho va saber fer i, el que és més important, donant una lliçó de coratge i entrega a uns colors que és justament del que va estar mancat el Barça de Robson; un equip que ja ens ha tingut acostumats durant aquesta temporada als fracassos estrepitosos amb equips modestos. Probablement prepotència, o probablement petites dosis de menyspreu cap a l'Europa, o simplement és que aquest partit no anava massa amb ells. Al final del partit Robson aplaudia l'Europa quan els jugadors recollien la copa; uns jugadors que es van deixar la pell al camp i que van voler compartir la seva alegria amb l'afició que va anar al municipal de l'Hospitalet. I no hem d'oblidar que el proper 1 d'agost farà 90 anys que el Club Esportiu Europa es va fundar. Si els homes de Moratalla aconsegueixen l'ascens a la Segona B, déu n'hi do dels dos regals d'aniversari que li hauran fet a un dels històrics del futbol català. </blockquote> <h2>Copa Catalunya 1998</h2> <h3>La crònica</h3> Crònica realitzada pels membres de GràciaNet: <blockquote> Nit freda al Mini. Sí, al Mini. Ens les donem molt de país normal, europeu i modern i ja em direu on s'ha vist una final de Copa a un sol partit que es jugui en el camp d'un dels contrincants. Catalonia is different. O sigui que els culés jugaven a casa, i malgrat això estaven muts; potser empatxats de títols? potser es prenien la final de la Copa com un tràmit? A priori, semblava que no, doncs l'equip titular del Barça feia tremolar, amb Hesp, Couto, Bogade, Reiziger, Roger, Amor, Giovanni, Òscar, Mario, Pizzi i Jofre. Només dues incorporacions del B i una barrera d'armaris a la defensa. I comença el partit. Després d'uns minuts ja es veu el caire que prendrà. L'Europa, allargant la pressió fins al mig del camp i buscant el contraatac; el Barça, a tocar-la i buscar la combinació. Sobre el paper, fàcil, però la passió i l'entrega amb què es van prendre el partit els escapulats impedia al Barça un cop i altre que les arribades dels blaugrana acabessin amb èxit. I si no, allà estava en Serafín (gran nit la del porter europeísta) per a posar-hi remei. Fins al minut 31, en què una bona combinació entre Pizzi i Roger, producte d'un error escapulat al mig camp propicià que Òscar marquès l'1-0. Hom es podia prendre el partit de dues maneres. 1ª: ens faran un cabàs de gols, l'any passat va ser un accident. 2ª: no passa res, tira milles que queden molts minuts. I tant l'afició com els jugadors van optar per la segona opció. En cinc minuts escassos, Fernando va agafar la directa, es va plantar a l'àrea, va xutar i va marcar. Tal com va anar la jugada semblava el més fàcil del món. 1-1 al marcador i tornem a començar. A partir d'aquí el joc es va esmorteir. L'Europa aguantava bé i el Barça dominava però sense perill. Sort que els bombers escalfaven la nit (molt encertat el lema "més bombers i menys policia" ara que tindrem la gran sort que els nostrats i fornits mossos ens multin en català). De fet va haver-hi una aliança tàcita entre l'afició de l'Europa amb els bombers (els dèbils amb els dèbils, com manen els cànons). Mitja part i el Barça que se'n va al vestidor amb un home menys ja que en Roger suposem que creia que podia vacil·lar-li tranquil·lament a un àrbitre de segona després d'haver fet una falta clarament mereixedora de targeta groga, però ja sabem com se les donen els àrbitres, sobretot quan surten per la tele. A la mitja part vem poder comprovar com el bar del Mini no està preparat per a una final d'aquesta categoria. Després d'un quart d'hora palplantats davant una senyora que deia constantment "ahora vengo para aquí" vem dessisitir de poder tastar l'exquisida cervesa sense alcohol que se'ns oferia en grans cartells. Amb la boca seca encaràvem la segona part amb il·lusió, ja que el Barça no havia entrat en cap moment en el partit i a sobre jugava amb un home menys. Però semblava que el Barça volia guanyar, tant pels canvis que va fer –va donar entrada a de la Peña i Anderson, entre d'altres– com per la disposició –més avançada– dels jugadors. El domini blaugrana va ser total durant la primera mitja hora de la segona part, però sense gaire perill i amb un Serafín pletòric que allà estava quan les coses es posaven magres. Llavors va arribar l'expulsió de Giovanni. Mentre l'àrbitre col·locava una barrera escapulada, el brasiler va picar la falta, amb la qual cosa es va endur la segona groga. De llibre. L'Europa, per la seva banda anava fent els seus canvis molt intel·ligentment retirant els homes amonestats i donant sortida a homes frescos. Així, la defensa no patia excessivament per les expulsions i podia jugar amb més contundència. Potser Badia es va passar de contundència i va veure la vermella directa per una entrada a Anderson quan aquest encarava porteria des de la banda dreta. Abans, però, s'havia produït un gol de l'Europa en una jugada embolicada en què la pilota va anar al pal i el rebot el va recollir Endrino i va marcar. Però l'àrbitre el va anul·lar. Veure un partit en directe té les seves coses bones, però sempre trobes a faltar la repetició de la jugada i que en Sergi Albert li doni la raó a l'àrbitre quan pita a favor del Barça. En fi, que el partit se n'anava cap als penals. I als penals, com es habitual, a patir. Xuten i encerten. Xutem i fallem. Pinta malament. Segona tanda: nosaltres marquem, ells no. Igualat. Tercera: gols dels dos equips. Quarta: ells fallen i nosaltres marquem. Avantatge! Cinquena: ells marquen però tenim a les botes el gol de la victòria. No podia ser tan fàcil: Hesp es treu de la màniga una magnífica parada i tornem a començar. Però en el següent llançament un Serafín felí es llença allà on anava la pilota i a la segona oportunitat no fallem i ens enduem la Copa a la Molt Gloriosa República Populart de Gràcia. I en acabar el partit tots feliços i contents, mentre que els nazis dels Boixos campaven tranquil·lament pel Mini amb la intenció de fotre maranya a la gent del Caliu Gracienc (els culés tindrien una gran sort si algun dia aquesta colla d'impresentables es carreguessin una porteria del Nou Camp ja que la tolerància del senyor Núñez amb aquests elements és força penosa), però no va passar res lamentable –a no ser que lamentables siguin certes evolucions no gaire aconseguides de l'homo sapiens– i vem tornar a la Vila. </blockquote> <h1>Contacte</h1> Pàgina web oficial: [[http://www.ceeuropa.cat]] Adreça: C/Secretari Coloma, 140 · 08024 Vila de Gràcia ([[http://www.google.com/maps?f=q&hl=ca&q=C%2FSecretari+Coloma,+140,+barcelona+catalunya&sll=41.408263,2.153728&sspn=0.010219,0.019097&ie=UTF8&ll=41.411546,2.155466&spn=0.010219,0.019097&z=16&iwloc=addr&om=1|mapa de situació]])
Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
Allowed HTML tags: <em> <strong> <ul> <ol> <li> <img> <h1> <h2> <h3> <h4> <h5> <h6> <u> <img> <b> <i> <p> <br> <blockquote> <hr>
Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Utilitza
<!--salt de pagina-->
per crear salts de pàgina.
Link to content with [[some text]], where "some text" is the title of existing content or the title of a new piece of content to create. You can also link text to a different title by using [[link to this title|show this text]]. Link to outside URLs with [[http://www.example.com|some text]], or even [[http://www.example.com]].
Més informació sobre opcions de format
Missatge del registre:
Una explicació dels afegits o actualitzacions fetes per ajudar a altres autors a entendre la vostra motivació.
CAPTCHA
Aquesta pregunta s'utilitza per prevenir dels missatges automàtics de SPAM.
Que hi diu a la imatge?:
*
Copia els caràcters (respectant majúscules i minúscules) de la imatge.
Navegació
Portada Graciapèdia
Cerca Avançada
Crea contingut
Llista de Continguts
Cercador d'efemèrides
Llista de Categories
Canvis Recents
Usuaris Registrats
Ajuda
Com puc contribuir?
Llicència GFDL i drets d'autor
Punt de Vista Neutral
Sala de Reunions
Cerca
Últimes entrades
Batakada RadioActiva fa 5 anys
Lluís Bru i Salelles
Pau Gargallo i Catalán
Puig i Cadafalch, Josep
Colla Bastonera de Gràcia Cop a Cop
Garriga i Osca, Teodor
Pellicer, Miquel
Parla amb Gràcia
Palà, Roger
Gispert, Roger
Anima't a editar...
Ana María Casas
Eusebi Barbet
Ferran Mascarell
Xavier Valls
Teresa Sandoval
Jordi Altarriba
S'han creat...
203 pàgines
100 biografies
76 efemèrides
Total:
379 entrades
Sindica