Ens trobem que l’anomenat Torrent de l’Olla te, com a mínim, una certa polèmica en quant al seu nom i al seu origen.
Pel que sembla, ja en l’any 1336 es citat com a territori de Barcelona d’aquesta manera “Supra curiam comitatem apud locum vocato lepa-olles” que, traduït del llatí, vindria a dir que a la part alta o de dalt hi havia gent reunida en un lloc anomenat lepa-olles”.
Segons Miquel Brasó, que segueix les estructures dictades per Carreras i Candi: “Dos cursos de agua limitaban los lados septentrional y meridional de la antigua Barcino. El primero, que descendía de la Montaña Pelada, recibia en el siglo X, según el señor Carreras y Candi, los nombres de Merdançar y Torrent Pregon (o “Fondo”); este fue el Torrent de l’Olla, que en los siglos XIII y XIV, según el propio autor, fue denominado de Llepaolles”. Per altra banda, un altre autor, Jaume Olivé, sosté que el Torrent Fondo no te res a veure amb el de l’Olla. Encara hem trobat un altre versió que ens comenta que “una de les rieres principals de Gràcia era la riera de Vallcarca, que naixia al peu de Collcerola i baixava, fins encara no fa gaires anys, pel que avui es l’Avinguda de l’Hospital Militar. En arribar a l’alçada de l’actual plaça Lesseps sembla ser que el seu curs es desviava a la dreta i en sortia un ramal que formava un torrent que es va dir Torrent Fondo. Aquest torrent travessava tot el Pla de Barcelona i anava a parar al mar (seguia més o menys el camí que avui és la Via Laietana). A la part alta d’aquest torrent hi havia uns camps que se’n deien de Llepa-olles. Per això més endavant el torrent es va dir de Llepaolles i així es va anar transformant el nom fins arribar al del Torrent de l’Olla que avui porta el carrer”. Reblem una mica més el clau i recordem el que ens diu Joan Amades fent referència als orígens de la Via Laietana: “Per la seva part alta el de Torrent de l’Olla, això és, de la bassa o del clot gran, puix que una olla significa un bassal”. El mateix autor ens detalla la desembocadura del torrent des de la seva entrada a la ciutat de Barcelona: “Aquesta via (fa referència a la Volta dels Tamborets) constituïa el llit del torrent de l’Olla, que entrava a la ciutat per l’anomenat torrent de Jonqueres i seguia per la riera de Sant Joan, els carrers de Graciamat, de l’Oli, de la Bòria, cap al d’En Montcada fins aquest lloc, per on el torrent desembocava al mar”
Afegir encara una altra versió sobre l’origen del nom, on Josep Cebrià a la revista Bon Dia:Gràcia explicava l’any 1995 –seguint les pautes d’en Joan Amades- que el nom es basa en el fet de que olles equival, a més del seu significat natural, a basses o clots i que ens diu que “Traiem, per tant, la conclusió que, a causa de la imaginació de la gent, les olles del torrent no són altra cosa que estancaments d’aigua, als quals la veu popular donà el nom d’olles. La denominació de Llepaolles és equivalent a Belles Olles o Belles Llacunes, que es la mateixa cosa”
Es a dir, versions per a tots gustos i, com nosaltres ens volem limitar a exposar totes les idees, deixarem al lector que tregui les seves conseqüències al respecte.

(Del llibre "De l'ermita de La Salut al Park Güell, 140 anys d'història", d'Eloi Babiano i Sànchez)