Nomenclàtor

L'any 1860, Simó Singlà va vendre terrenys de la seva propietat a Josep Rossell, regidor de la vila i de professió joier. En honor a la professió del nou propietari, els carrers i places formats per Rossell porten encara avui noms relacionats amb el món de la joieria. El Diamant és carbó pur, pedra preciosa molt brillant amb un grau de duresa que pot amb la resta d'elements. Sempre ha tingut el mateix nom. (Vilarrúbia i Estrany, Josep Mª, Els carrers de Gràcia, BCN 1984)

Descripció

És la plaça més famosa de Gràcia, com a mínim és la més llegida. En aquest cas la literatura l'ha convertida en un espai universalment conegut gràcies a la ploma de Mercè Rodoreda i Gurgui; amb la seva novel·la La Plaça del Diamant inspirada en aquest espai, la plaça va ser coneguda arreu. La darrera de les remodelacions, que la va transformar en plaça dura, és de mitjans de la dècada dels 80.

A la plaça hi destaca l'escultura de Xavier Medina-Campeny titulada La Colometa, en homenatge a la protagonista de la novel·la de Mercè Rodoreda. Aquesta estàtua va romandre a la plaça de Rius i Taulet fins el 1990 esperant que s'acabés la remodelació de la plaça. El 14 d'abril de 1983 els graciencs van cobrir amb una senyera i un crespó negre el monolit que recordava a Mercè Rodoreda, en senyal de dol per la pèrdua de la que fou premi d'honor de les lletres catalanes de 1980.

Curiositat

Els treballs de remodelació de la plaça van posar al descobert l'existència d'un refugi anti-aeri construït per la junta de defensa passiva durant la guerra civil espanyola (1936-39). La majoria de les places del barri ténen un refugi a sota, però la costrucció d'alguns pàrkings els ha fet desaparèixer per complet (plaça del Sol) o parcialment (plaça de la Revolució). La plataforma cívica "Gràcia no oblida, salvem el refugi del Diamant" té com a objectiu la conservació d'aquest refugi, i la seva posterior destinació com a museu de la pau. De moment ja han presentat al districte de Gràcia més de 5000 signatures reclamant la seva restauració. Les historiadores Pilar Frutos i Judit Pujadó encapçalen aquesta demanda cívica.

Més informació

Sobre el refugi: Gràcia no oblida - salvem el refugi de la plaça del Diamant

Mapa de situació: Google Maps