El refugi de la plaça del Diamant va ser un dels refugis antiaeris més grans dels que es van construir durant la Guerra Civil, es calcula que a la Vila de Gràcia n'hi va haver prop de noranta.

La humitat i la temperatura han permès que el refugi de la Plaça del Diamant sigui un dels més ben conservats. Unes 200 persones s'hi podien refugiar dels bombardejos aeris, a dotze metres sota terra. No obstant això, la gent es va acostumar tan als atacs que el segon any de la guerra alguns només baixaven al carrer però no feien servir el refugi.

Un entramat de túnels s'estén pel subsòl de la plaça del Diamant i del carrer de les Guilleries. Les parets i els sostres estan revestits de totxos. S'hi conserven un petit espai destinat a fer cures i els serveis, un per a homes i un altre per a dones.

En aquest espai es van trobar vestits de gasa, estris de cuina, diaris i llaunes, objectes que estan dipositats a l'Arxiu Històric de Gràcia.

Durant unes obres del 1992 es va redescobrir el refugi. Més endavant, es va posar en marxa la reforma de l'espai perquè es pogués visitar. S'ha recuperat un segon accés al refugi i s'ha renovat l'enllumenat, entre altres accions.

D'altra banda, a la plaça s'han instal·lat dos badalots de vidre que garanteixen les condicions ambientals de temperatura i humitat per a la conservació òptima de la construcció.