Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona, 1833 - Olèrdola, 1889) Polític i advocat català, monàrquic i liberal. Fou alcalde de Barcelona en quatre ocasions durant el període de restauració borbònica comprès entre 1858 i 1889. Fou l'impulsor de l'Exposició Universal de 1888 i de les reformes urbanístiques que se'n derivaren.

Fill d'una família de menestrals, estudià Dret a la Universitat de Barcelona. Des de 1858 fins a la Revolució de Setembre de 1868, exercí com a advocat, i més tard fou elegit regidor i tinent d'alcalde. Va ser per primera vegada alcalde de Barcelona per designació d'Amadeu I el febrer 1872. Justament un any desprès abandonà el càrrec vista la proximinitat del canvi social amb l'arribada de la república.

Com alcalde va promoure la urbanització la Gran Via de les Corts Catalanes, la plaça de Tetuan i la plaça Letamendi, l'enderrocament de la resta de la muralla de Mar, per obrir el passeig de Colom, cedí els terrenys per a la construcció del Palau de Justícia (1887-1908) i va construir el Cementiri del sud-oest a Montjuïc. Va crear el Laboratori Municipal i l'Institut Municipal d'Higiene de Barcelona i va crear la Banda Municipal i la Gal·leria de Catalans Il·lustres, a més de l'Exposició Universal de 1888, que col·locà Barcelona al món.

La reina regent, Maria Cristina d'Àustria li atorgà el títol de marquès d'Olèrdola, per la seva gestió al front de la ciutat.

La Plaça de la Vila pren el seu nom.