Inici del Setge de la Revolta de les Quintes

Esdeveniment: *

Dia: *

Mes: *

Any o Segle: *

Descripció extensa:

L'abril del 1870, el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l'exèrcit, i es produí una revolta popular d'oposició en diversos pobles del pla de Barcelona, entre ells Gràcia, coneguda com la Revolta de les Quintes. El general Eugenio de Gaminde va ser l'encarregat de fer efectiva l'ordre de les primeres quintes. Els graciencs foren avisats de l'arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la Plaça Orient (avui Rius i Taulet).

Els militars, enutjats pel so de la campana no van parar de llençar canonades des del Passeig de Gràcia; no van aconseguir destruir-la, però si esquedar-la. No obstant, no va deixar de tocar, tot i el mal so que feia. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d'abril, amb el resultat de 27 morts i el saqueig indiscriminat de gran nombre de cases.

Després, la mitologia popular va fer de la Campana de Gràcia un element essencial de la revolta. Malgrat rebre impactes de projectils, la campana gran -"la Marieta"- continuà tocant amb el seu característic so esquerdat. Així ho explica el setmanari La Campana de Gràcia corresponent al dia 24 de desembre de 1932, en un article escrit per Antoni Esclasans en homenatge a Valentí Almirall.

<em>Conta l'anècdota que a Barcelona el 1870, quan la revolta de les quintes una dona humil, encarnació del Poble amb majúscula, va passar-se tot un dia tivant la corda del campanar de Gràcia, cridant a sometent. Les forces militars (...) no gosaven moure's per por a la gran Revolució que el toc de la campana presagiava. Quan els revoltats ja eren part d'allà de la muntanya, sonava encara el toc de la Campana de Gràcia. Quan les forces hagueren entrat, fou descoberta la feta d'aquella dona; i després de detenir-la hom la tancà a la presó d'Alcalà d'Henares. (...) Tres anys després i ja proclamada la República, (Almirall) demanà el perdó de la velleta al president Estanislau Figueres, i aquest el concedí</em>

Moltes cases de la vila de Gràcia quedaren destruïdes a causa dels bombardeigs. A partir d'aquells fets, el general Gaminde fou conegut popularment com el "general Bum-Bum", però d'aquesta manera la campana va fer-se molt popular entre els barcelonins, i més entre els republicans que la veien com un símbol del federalisme que defensaven molts catalans, entre ells els veïns de Gràcia.

Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
Allowed HTML tags: <em> <strong> <ul> <ol> <li> <img> <h1> <h2> <h3> <h4> <h5> <h6> <u> <img> <b> <i> <p> <br> <blockquote> <hr>
Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Utilitza  per crear salts de pàgina.
Enllaça el contingut amb [[algun text]], on "algun text" és el títol de la pàgina que vols enllaçar. També pots enllaçar text amb un títol diferent utilitzant [[enllaç|mostra aquest text]]. Per enllaçar URLs externes utilitza [[http://www.exemple.cat|algun text]], o simplement [[http://www.exemple.cat]].

Més informació sobre opcions de format

Missatge del registre:

Una explicació dels afegits o actualitzacions fetes per ajudar a altres autors a entendre la vostra motivació.

CAPTCHA

Aquesta pregunta s'utilitza per prevenir dels missatges automàtics de SPAM.

Que hi diu a la imatge?: *

Copia els caràcters (respectant majúscules i minúscules) de la imatge.

Graciapèdia

Inici del Setge de la Revolta de les Quintes

Navegació

Cerca

Últimes entrades

Anima't a editar...

S'han creat...

Sindica