Diff per Sandoval i Roig, Teresa

Dll, 28/04/2008 - 15:18 per AnònimDll, 28/04/2008 - 15:20 per Anònim
Canvis al Biografia
Line 12Line 12
 
<h3>Mandat a Gràcia</h3>
 
<h3>Mandat a Gràcia</h3>
 
Durant el seu mandat s'impulsaren les grans reformes urbanístiques avui en marxa (Plaça Lesseps, Avinguda Hospital Militar), que, unit a l'ampliacó de voreres de carrer Gran de Gràci, configuraran un eix cívic mar-muntanya amb el colofó de l'arranjament de la confluènca amb el jardinets, el Pla de Salmeró.
 
Durant el seu mandat s'impulsaren les grans reformes urbanístiques avui en marxa (Plaça Lesseps, Avinguda Hospital Militar), que, unit a l'ampliacó de voreres de carrer Gran de Gràci, configuraran un eix cívic mar-muntanya amb el colofó de l'arranjament de la confluènca amb el jardinets, el Pla de Salmeró.
-
Va portar una política de complicitats i de negociació amb els col·lectius culturals, socials i veïnals, reforçant, per exemple, l'associació d'artesans i el LEM, impulsant l'art a les places -apropar l'art al ciutadà- o convertint la Festa Major en Festa Nacional de Catalunya. Impulsà íniciatives de participació obertes a tots els veins, i abordà temes especialment conflictius com l'us del'espai públic de les places per les terrasses dels bars i els sorolls, o la implantació de la recollida selectiva soterrada al carrer Gran i le millores d'equipaments escolars. Endreçà doncs l'us de taules de les terrasses dels bars a les places i limità l'horari d'apertura, va intentar fer respectar l'us cívic de les zones de vianants evitant els coxes a places i voreres i renegocià equipaments.
+
Va portar una política de complicitats i de negociació amb els col·lectius culturals, socials i veïnals, reforçant, per exemple, l'associació d'artesans i el LEM, impulsant l'art a les places -apropar l'art al ciutadà- o convertint la Festa Major en Festa Nacional de Catalunya. Impulsà íniciatives de participació obertes a tots els veins, i abordà temes especialment conflictius com l'us del'espai públic de les places per les terrasses dels bars i els sorolls, o la implantació de la recollida selectiva soterrada al carrer Gran i les millores d'equipaments escolars. Endreçà doncs l'us de taules de les terrasses dels bars a les places i limità l'horari d'obertura, va intentar fer respectar l'us cívic de les zones de vianants evitant els coxes a places i voreres i renegocià equipaments.
 
Va fer un govern quatripartit buscant amplis consensus per les grans reformes del Territori, després d'anys de confrontació.
 
Va fer un govern quatripartit buscant amplis consensus per les grans reformes del Territori, després d'anys de confrontació.
 
 
Revisió actual:

Sandoval i Roig, Teresa

Aquest article és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Graciapèdia expandint l'article i millorant-ne la qualitat.

Teresa Sandoval i Roig, regidora de Gràcia entre 1995 i 1999.

Començà la seva carrera política al CDS, presentant-se al 1992 a les eleccions per la presidència de la Generalitat sota aquestes sigles. Posteriorment quan el partit va desaparèixer va ser integrada per Pasqual Maragal a les llites del PSC a l'Ajuntament e Barcelona, sent regidoria de Gràcia i tinent d'alcalde de Barcelona simultàneament, com a independent.

Actualment forma part de Ciutadans pel Canvi.

Mandat a Gràcia

Durant el seu mandat s'impulsaren les grans reformes urbanístiques avui en marxa (Plaça Lesseps, Avinguda Hospital Militar), que, unit a l'ampliacó de voreres de carrer Gran de Gràci, configuraran un eix cívic mar-muntanya amb el colofó de l'arranjament de la confluènca amb el jardinets, el Pla de Salmeró.
Va portar una política de complicitats i de negociació amb els col·lectius culturals, socials i veïnals, reforçant, per exemple, l'associació d'artesans i el LEM, impulsant l'art a les places -apropar l'art al ciutadà- o convertint la Festa Major en Festa Nacional de Catalunya. Impulsà íniciatives de participació obertes a tots els veins, i abordà temes especialment conflictius com l'us del'espai públic de les places per les terrasses dels bars i els sorolls, o la implantació de la recollida selectiva soterrada al carrer Gran i les millores d'equipaments escolars. Endreçà doncs l'us de taules de les terrasses dels bars a les places i limità l'horari d'obertura, va intentar fer respectar l'us cívic de les zones de vianants evitant els coxes a places i voreres i renegocià equipaments.
Va fer un govern quatripartit buscant amplis consensus per les grans reformes del Territori, després d'anys de confrontació.