El juliol de 1856 les forces armades espanyoles encapçalades pel general Zapatero van afusellar sense judici a 18 graciencs que s'havien revoltat a favor del govern progressista de Madrid. Coneguts com els Herois de Gràcia.

La crònica dels fets va ser la següent:

L'any 1855 que va ser un any de gran repressió al moviment obrer català per part del govern espanyol conservador. Sobretot a partit del més de juny en que en poques setmanes van afusellar el dirigent dels obrers filaters: Josep Barceló, prohibiren les associacions obreres que havien anat formant-se en la clandestinitat, van deixar sense efecte els convenis col•lectius i confiscaren els fons que els obrers tenien per a la seva mútua d’assistència econòmica i social.

Totes aquestes mesures provocaren la primera vaga general de treballadors a Barcelona, que durà nou dies, durant el mes de juliol de 1855.

Un any després, el juliol del 1856, a la Vila de Gràcia, on hi havia una gran tradició obrera i republicana, i altres ciutats i pobles de Catalunya, s’alçà en revolta en defensa del govern progressista de Madrid, que es veia amenaçat per les forces conservadores.

Per reprimir la revolta van enviar a Gràcia el coronel Ravell amb la seva tropa. El coronel Ravell era molt impopular entre els obrers catalans perquè havia format part del consell de guerra que condemnà a mort el líder sindical Josep Barceló. Immediatament els graciencs li feren fronts aconseguint acorralar al coronel i sis treballadors més, que van acabar rendint-se.

Dins de la confusió i violència del moment, el coronel Ravell i els oficials van ser assasinats.

Els autors dels assassinats no va ser mai establerta clarament. Malgrat això el general Zapatero, encarregat de sotmetre les ciutats i pobles catalans, va decidir venjar les morts dels seus companys.

El 28 de juliol van detenir a un grup de17 treballadors de Gràcia que havien fugit de la repressió a la Vila i continuaven la revolta política pels voltants de Sallent.

Van ser traslladats a Barcelona i el cap de dues hores els van portar a Gràcia, just el lloc on s’havia assassinat del coronel Ravell i els oficials. L’autoritat comunicà els presos la sentència de mort que havia de ser executada immediatament, sens tràmits, judici, ni possibilitat d’apel•lacions. Entre moments de gran tensió entre els militars i els amics i familiars dels acusats van ser afusellats.

Els afusellats foren:

Baltasar Amorós
Joan sué
Vicent Martí
Joan Blasco
Julià Paiesa
Jaume Casanelles
Ramon Pujades
Jacint Cortés
Joan Saragossa
Ignaci Inglés
Jaume Vallés
Josep Soler
Ramon Esteve
Jaume Urpí
Facundo Calaf
Antoni Coll
Caló Borell

Uns dies després, el 3 d'agost de 1856, el general Zapatero va fer detenir un jove geperut de vint-i-dos anys, que es deia que havia participat en l’assassinat dels militars. Sense cap procediment legal i per ordre sumarísima, Jaume Puig va ser executat el dia després de ser detingut. L’execució d’aquell noi, molt conegut a la Vila de Gràcia, que negà sempre la seva participació als fets, va commocionar la vila. La indignació i el dolor augmentaren un any després quan les autoritats van condemnar a 10 anys de presó a un altre geperut acusat del mateix delicte.

La repressió va durar un mesos més i el general Zapatero va ser premiat per la monarquia ascendint-lo a tinent general.