Graciapèdia
L'enciclopèdia lliure de la Vila de Gràcia
Portada Graciapèdia
Agenda
Blocs
GràciaNet
Imatges
Inici
Afusellats del 1856
Mostra
Discussió
Edita
Imatges
Revisions
Títol:
*
Categories:
*
©
Ajuda
Arts i oficis
-Arquitectura
-Arts Gràfiques
-Cinema
-Dibuix
-Fotografia
-Il·lustració
-Música
-Pintura
-Teatre
Associacionisme
-Ateneus
-Entitats clandestines
-Entitats culturals
-Entitats esportives
-Excursionisme
Ciències
-Arqueologia
-Medicina
Comerç
-Electrònica
-Llibreries
-Mercats
Comunicació i Internet
-Mitjans digitals
-Premsa escrita
-Ràdio
-Televisió
-Xarxa ciutadana
Ensenyament
Esports
Festes
-Carnaval
-Festa Major
-Sant Medir
Geografía Física
-Barris de Gràcia
-Carrers
-Edificis
-Parcs
-Places
Història
-s. XVIII
-s. XIX
-s. XX
Lletres
-Filosofia
-Literatura
-Llengua catalana
-Periodisme
Personatges
-Graciencs
-Relacionats amb Gràcia
-Nomenclàtor
Política
-Anarquisme
-Independentisme català
-Independentisme gracienc
-Moviment obrer
-Moviments revolucionaris
Religió
Restauració
-Bars
-Restaurants
Per fer una selecció múltiple premeu
Command
(Mac) o
Control
(PC) mentre feu clic.
Cos:
*
El juliol de 1856 les forces armades espanyoles encapçalades pel general Zapatero van afusellar sense judici a 18 graciencs que s'havien revoltat a favor del govern progressista de Madrid. Coneguts com els Herois de Gràcia. La crònica dels fets va ser la següent: L'any 1855 que va ser un any de gran repressió al moviment obrer català per part del govern espanyol conservador. Sobretot a partit del més de juny en que en poques setmanes van afusellar el dirigent dels obrers filaters: Josep Barceló, prohibiren les associacions obreres que havien anat formant-se en la clandestinitat, van deixar sense efecte els convenis col•lectius i confiscaren els fons que els obrers tenien per a la seva mútua d’assistència econòmica i social. Totes aquestes mesures provocaren la primera vaga general de treballadors a Barcelona, que durà nou dies, durant el mes de juliol de 1855. Un any després, el juliol del 1856, a la Vila de Gràcia, on hi havia una gran tradició obrera i republicana, i altres ciutats i pobles de Catalunya, s’alçà en revolta en defensa del govern progressista de Madrid, que es veia amenaçat per les forces conservadores. Per reprimir la revolta van enviar a Gràcia el coronel Ravell amb la seva tropa. El coronel Ravell era molt impopular entre els obrers catalans perquè havia format part del consell de guerra que condemnà a mort el líder sindical Josep Barceló. Immediatament els graciencs li feren fronts aconseguint acorralar al coronel i sis treballadors més, que van acabar rendint-se. Dins de la confusió i violència del moment, el coronel Ravell i els oficials van ser assasinats. Els autors dels assassinats no va ser mai establerta clarament. Malgrat això el general Zapatero, encarregat de sotmetre les ciutats i pobles catalans, va decidir venjar les morts dels seus companys. El 28 de juliol van detenir a un grup de17 treballadors de Gràcia que havien fugit de la repressió a la Vila i continuaven la revolta política pels voltants de Sallent. Van ser traslladats a Barcelona i el cap de dues hores els van portar a Gràcia, just el lloc on s’havia assassinat del coronel Ravell i els oficials. L’autoritat comunicà els presos la sentència de mort que havia de ser executada immediatament, sens tràmits, judici, ni possibilitat d’apel•lacions. Entre moments de gran tensió entre els militars i els amics i familiars dels acusats van ser afusellats. Els afusellats foren: Baltasar Amorós Joan sué Vicent Martí Joan Blasco Julià Paiesa Jaume Casanelles Ramon Pujades Jacint Cortés Joan Saragossa Ignaci Inglés Jaume Vallés Josep Soler Ramon Esteve Jaume Urpí Facundo Calaf Antoni Coll Caló Borell Uns dies després, el 3 d'agost de 1856, el general Zapatero va fer detenir un jove geperut de vint-i-dos anys, que es deia que havia participat en l’assassinat dels militars. Sense cap procediment legal i per ordre sumarísima, Jaume Puig va ser executat el dia després de ser detingut. L’execució d’aquell noi, molt conegut a la Vila de Gràcia, que negà sempre la seva participació als fets, va commocionar la vila. La indignació i el dolor augmentaren un any després quan les autoritats van condemnar a 10 anys de presó a un altre geperut acusat del mateix delicte. La repressió va durar un mesos més i el general Zapatero va ser premiat per la monarquia ascendint-lo a tinent general.
Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
Allowed HTML tags: <em> <strong> <ul> <ol> <li> <img> <h1> <h2> <h3> <h4> <h5> <h6> <u> <img> <b> <i> <p> <br> <blockquote> <hr>
Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Utilitza
<!--salt de pagina-->
per crear salts de pàgina.
Enllaça el contingut amb [[algun text]], on "algun text" és el títol de la pàgina que vols enllaçar. També pots enllaçar text amb un títol diferent utilitzant [[enllaç|mostra aquest text]]. Per enllaçar URLs externes utilitza [[http://www.exemple.cat|algun text]], o simplement [[http://www.exemple.cat]].
Més informació sobre opcions de format
Missatge del registre:
Una explicació dels afegits o actualitzacions fetes per ajudar a altres autors a entendre la vostra motivació.
CAPTCHA
Aquesta pregunta s'utilitza per prevenir dels missatges automàtics de SPAM.
Que hi diu a la imatge?:
*
Copia els caràcters (respectant majúscules i minúscules) de la imatge.
Navegació
Portada Graciapèdia
Cerca Avançada
Crea contingut
Llista de Continguts
Cercador d'efemèrides
Llista de Categories
Canvis Recents
Usuaris Registrats
Ajuda
Com puc contribuir?
Llicència GFDL i drets d'autor
Punt de Vista Neutral
Sala de Reunions
Cerca
Últimes entrades
Colla Bastonera de Gràcia Cop a Cop
Garriga i Osca, Teodor
Pellicer, Miquel
Parla amb Gràcia
Palà, Roger
Gispert, Roger
Tancament simbòlic del Districte de Gràcia per part de l'Escamot Francesc Derch
Col·locació de la placa en record dels 18 afusellats de Gràcia
Afusellament del "Geperut de Gràcia"
Afusellament dels "Herois de Gràcia"
Anima't a editar...
Ana María Casas
Eusebi Barbet
Ferran Mascarell
Xavier Valls
Teresa Sandoval
Jordi Altarriba
S'han creat...
203 pàgines
97 biografies
75 efemèrides
Total:
375 entrades
Sindica