Maurici Rodon i Torner va néixer el 27 d'octubre de 1969 a Gràcia.
Vinculat al moviment independentista i llibertari català i a l'associatiu gracienc des de ben jove, a banda va assolir certs èxits exportius en el món de la gimnàstica esportiva i del kàrate de competició.
Fill de l'Alfred Rodon i de la Cristina Torner. El seu pare fou un destacat gimnasta que fundà el Gimnàs Rodon l'any 1968 al carrer de la Mare de Déu dels Desemperats nº 23. Allà Maurici començà a practicar la gimnàstica esportiva masculina tot i que competí a nivell oficial amb l'equip de l'Institució Pinadell on compaginà els estudis d'EGB amb la practica esportiva assolint diversos campionats de Catalunya en la modalitat d'equips de categories infantils.

El Batxillerat el féu a l'Institut Menéndez i Pelayo cosa que significà també abandonar la gimnàstica esportiva per abraçar la pràctica de Karate al gimnàs del seu pare sota les ensenyances del sensei Serafín Enciso. Aconseguí en aquesta disciplina dos Campionats de Catalunya junior, dos sotscampionats i un sotscampionat per equips a nivell absolut. Fou membre de la selecció catalana i al campionat d'Espanya obtingué una vuitena posició.

A nivell associatiu, a l'Institut Menéndez i Pelayo fou fundador l'any 1984 del Col·lectiu Independentista Blanquerna, integrat en la llavors existent Coordinadora de Col·lectius Independentistes d'Institut (CC.II) en l'òribita del llavors anomenat MCAN (Moviment Català d'Alliberament Nacional) que es plasmaria en la fundació del Moviment de Defensa de la Terra - Vila de Gràcia. El Col·lectiu Independentista Blanquerna es presentà a les eleccions del Consell Escolar, guanyant-les i fent així Maurici representant dels estudiants. Participà en aquest àmbit en el consell de redacció de la revista Barruf i participà de l'organització de les setmanes culturals que s'hi feien anualment.

L'any 1985 participa en el Moviment de Defensa de la Terra de la Vila de Gràcia i també en la fundació del moviment juvenil del MDT, les JIR (Joves Independentistes Revolucionaris). Paral·lament és membre fundador l'any 1988 de la Vocalia de Joves de l'Associació de Veïns Vila de Gràcia, que és desvincula l'any 1989 de l'àmbit de l'AAVV formant l'Ateneu Popular Soroll!. Tot i ser de caràcter assembleari, l'obligació administrativa de tenir una junta, fa de Maurici el president, càrrec que ocuparia fins a l'extinció de l'entitat l'any 2000.

Des de la Vocalia de Joves participa també en la creació del Consell de la Joventut del Districte VIè essent escollit també president, càrrec que també ocupà durant la vida de l'entitat, del 1988 fins el 2005, càrrec des del que organitza els casals d'estiu del Districte per conveni amb l'Ajuntament.

Paral·lelament, l'any 1990 es crea la Coordinador Popular de Festes, entitat festera formada per l'Ateneu Popular Soroll!, l'AAVV Vila de Gràcia i el Col·lectiu Independentista "Poca Broma". També n'és escollit president durant els primers quatre anys de funcionament. Com a delegat de la CPF a la Federació Festa Major de Gràcia s'integra en diverses comissions i acaba essent nomenat membre de la Junta Directiva durant dos anys.

Coincidint en el temps, però ja en l'àmbit universitari -estudia filologia catalana a l'UAB- és membre fundador i també president de l'Alternativa Estel, associació universitària de caire llibertari i independentista molt vinculat als seus inicis a la gent del SOROLL i de la Vila de Gràcia, s'on són la majoria dels seus fundadors.

Com a membre de l'Alternativa Estel participa també de la fundació de la Coordinadora d'Assemblees de Facultat (CAF), moviment d'estudiants assembleari de la UAB.

L'any 1997 participa de la fundació -i també presideix- la xarxa ciutadana GràciaNet. Actualment continua a la junta i és editor de la Graciapèdia. També col·labora amb l'associació Softcatalà, dedicada a localitzar diversos programes informàtics de manera desinteressada al català, aconseguint que el popular navegador -en aquelles dates- Netscape Navigator en català fou en la seva versió per a Mac la primera versió traduïda a nivell mundial. Durant un temps el Netscape per a Mac només va estar disponible en anglès i en català. Més tard -òbviament- s'hi afegiren altres idiomes. La seva dedicació a aquesta tasca va canviar el seu destí professional, doncs li va suposar un gran aprenentatge en enginyeria informàtica, disciplina a la que es dedicà professionalment a partir d'aquest moment i durant més de deu anys de
la seva vida.

Finalment, a causa de diversos processos de deslocalització practicats per la multinacional per a la qual treballava (Apple Computer), es feu propietari del Quiosc Revolució, situat al la plaça del mateix nom, amb una orientació manifestament gracienca i tecnològica. No en va fou el primer quiosc barceloní en oferir WI-FI gratuïta als seus veïns i disposa també d'un espai anomenat El Racó Gracienc on s'hi pot trobar material de diverses entitats gracienques.

Des de finals de 2008 participa també com a columnista de la contraportada de l'Independent.