FRANCESC CARULLA I RIBERA (1898-1959) Escultor nascut al carrer Sant Rafael (després Berga) de Gràcia el 24 de juliol de 1898. De ben jove va començar a treballar d’aprenent de modelatge i, posteriorment, estudià a l’Escola de Belles Arts, Llotja, de Barcelona. En el curs 1921-22 va crear, amb altres artistes graciencs com Antoni Mª Lairisa, Antoni Samsó, Miquel Brasó o Joan Ibàñez, el Grup Pictòric de Gràcia en el si del Centre Moral i Instructiu L’any 1929, en un concurs internacional, li fou premiat un projecte de monument al fundador de la República Dominicana Pablo Duarte. Passada la guerra civil, Carulla es dedicà especialment a l’escultura religiosa i va deixar obra seva a llocs com l’església de Guissona, la basílica de la Mercè, la Casa de la Misericòrdia de Barcelona, la Sala Capitular del monestir de Montserrat o la catedral de Solsona. Va morir el 5 de setembre de 1959.

Amb motiu del centenari del seu naixement, el novembre de 1998 la família i el Taller d’Història de Gràcia li dedicaren una exposició commemorativa a la seu de l’Ajuntament de la vila.