ANTONI ROVIRA I TRIAS (1816-1889) Arquitecte nascut a Gràcia l’any 1816. Formava part d’una nissaga d’aquesta professió, iniciada pel seu pare Antoni Rovira i Riera a finals del segle XVIII i que continuaria el seu fill Antoni Rovira i Rabassa. Estudià arquitectura i es graduà a San Fernando l’any 1842. Fou arquitecte municipal de la vila de Gràcia. Quan encara estudiava va dibuixar uns plànols dels desapareguts Banys Nous de Barcelona (1834). Fou autor del Teatre Circ Barcelonès (1853) i de la Llotja del Palau Moja de la Rambla de Barcelona (1856).

L’any 1859 va guanyar el concurs d’urbanització de l’Eixample amb un brillant projecte urbanístic que fou molt elogiat. Tot i així, motivacions polítiques provocaren que l’encàrrec d’ordenar l’Eixample de la ciutat recaigués en Ildefons Cerdà. L’any 1862 va realitzar el projecte del Campanar de Gràcia, el 1865 el disseny del passatge del Comerç a la Rambla i el 1867 el pla urbanístic del Poble Nou. Altres obres seves foren el mercat de la Barceloneta (1873), el de Sant Antoni (1879) i el de la Concepció (1885). Fou, també, autor del projecte d’urbanització de la peça on hi ha l’actual plaça Rovira. Va morir l’any 1889.

Des del 29 de març de 1922 la plaça que abans (des de 1861) només es deia Rovira, va passar a denominar-se Rovira i Trias. En un dels bancs de pedra de la plaça hi ha una figura de bronze d’un home assegut, es tracta d’Antoni Rovira i Trias i, just als peus, hi té una placa que representa la proposta urbanística que l’arquitecte va presentar per a l’Eixample barceloní.