Nomenclàtor

Situada al nord de la vila, és entre els carrers de Martí, Verntallat i Alzina. Durant la guerra civil se'n digué de Joan Fusté, militant d'Estat Català victima dels primers enfrontaments bèlics.

Com a part de la història de Gràcia s'ha de destacar la presència del Tívoli Graciense. (Vilarrúbia i Estrany, Josep Mª, Els carrers de Gràcia, BCN 1984)

Descripció

Pujant pel carrer Alzina arribem a la plaça del Nord, una de les poques places autèntiques que queden al barri, que ha resistit els processos de remodelació per convertir-la en plaça dura. La plaça fou urbanitzada com les seves rodalies, per en Ramon Martí i Balius propietari dels terrenys, juntament amb Pau Picaregut, als voltants del 1851. Durant la Guerra Civil (1936-39) se’n digué plaça de Joan Fusté, militant d’Estat Català, víctima dels primers enfrontaments bèl•lics.
La darrera remodelació (1999) va millorar l'arbrat, va restaurar la font -que porta un detall de l'escut de la vila de Gràcia- i va peatonalitzar la calçada del costat de muntanya. Precisament en aquesta banda de la plaça hi ha l'edifici dels Lluïsos de Gràcia, entitat fundada el 1855. També hi destaca la placa en homenatge al fundador de l'entitat, mossèn Jaume Alsina, col·locada durant els actes de celebració del 125è aniversari dels Lluïsos.

Al costat dels Lluïsos, hi destaca La Salle de Gràcia, on han estudiat moltes generacions de graciencs, entre ells el periodista Antoni Bassas.

Més informació

Mapa de situació: Google Maps