Plaça de la Revolució

Títol: *

Categories: *

Per fer una selecció múltiple premeu Command (Mac) o Control (PC) mentre feu clic.

Cos: *

<strong>Nomenclàtor</strong>

Des de mitjans del segle XIX portava el nom de la Reina d'Espanya, Isabel II. A finals de segle però, ja portava el nom de plaça de la Revolució. Durant alguns anys se'n digué plaça del Mercat, per la seva proximitat amb l'Abaceria. Després de la guerra civil se'n digué "de la Unificación", segons Josep Maria Vilarrúbia, referint-se a la unió entre Tradicionalistes i Falangistes.

Des de mitjans dels anys 80 ha recuperat el seu nom "de la Revolució" afegint-hi un "de setembre de 1868".

La <b>Revolució de 1868</b> o <i>La Gloriosa</i>, també coneguda com <i>La septembrina</i>, va ser un aixecament revolucionari espanyol que va tenir lloc el setembre de 1868 i va suposar el destronament de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic.

<h1>Context històric</h1>
A la meitat dels anys 1860, el descontentament contra el règim monàrquic d'Isabel II en els ambients populars, polítics i militars era patent. El moderantisme espanyol, en el poder des de 1845, es trobava en una forta crisi interna, i no havia sabut resoldre els problemes del país. La crisi econòmica era apressant i a tot arreu proliferaven els pronunciaments, com el que el 1866 va liderar Joan Prim, i com la revolta dels sergents a San Gil; i en l'exili, liberals i republicans arribaven a acords a Ostende (1866) i a Brussel·les (1867) per promoure encara majors desordres que conduïssin a un dràstic canvi de govern, no ja per substituir el president Narváez, sinó amb l'objectiu últim d'enderrocar la mateixa Isabel II i expulsar-la del tron espanyol. La Reina s'havia convertit en el focus de les crítiques sobre els principals problemes d'Espanya. La contínua vacil·lació d'aquesta en les seves preferències entre els partits liberal i conservador no deixava content ningú, i provocava l'efecte contrari d'unir moderats, progressistes i membres de la Unió Liberal en un front comú contra el règim monàrquic imperant. A la mort de O'Donnell el 1867 es va produir una important migració de simpatitzants de la Unió Liberal a les posicions del front que propugnava l'enderrocament de la reina Isabel i l'establiment d'un govern més eficaç per a Espanya.

<img src="http://blocs.gracianet.org/get/5/180px-Juanprim.gif">
El general Joan Prim

<h1>L'esclat de la Revolució</h1>
El setembre de 1868, la sort de la corona ja estava decidida. Les forces navals amb base a Cadis, sota el comandament de Juan Bautista Topete Carballo , es van amotinar contra el govern d'Isabel II. El pronunciament ocorria al mateix lloc on s'havia aixecat en armes contra el seu pare el general Riego cinquanta anys abans. S'advertia llavors l'existència de moltes forces en joc: mentre els militars es manifestaven monàrquics i només pretenien substituir la Constitució i el monarca, les Juntes, més radicals, mostraven la seva intenció d'aconseguir una vertadera revolució burgesa, basada en el principi de la sobirania nacional. Convé assenyalar també la participació de grups camperols andalusos, que aspiraven a la Revolució Social. El president Ramón María Narváez abandona la reina, igual com el seu ministre en cap Luis González Bravo. Narváez moriria aquell mateix any, i això aprofundiria la crisi en els sectors moderats. Els generals Prim i Serrano van denunciar el govern, i gran part de l'exèrcit va desertar, passant-se al bàndol dels generals revolucionaris, a la seva tornada a Espanya.
El moviment iniciat a Andalusia aviat es va estendre a d'altres llocs del país, sense que les tropes del govern s'enfrontessin seriosament a les dels pronunciats. El suport de Barcelona i de tota la zona mediterrània va ser definitiu per al triomf de la revolució. Malgrat la demostració de força de la Reina en la Batalla d'Alcolea, els lleialistes de Manuel Pavía van ser derrotats pel general Serrano. Isabel es va veure llavors obligada a l'exili i va creuar la frontera de França, d'on ja mai no tornaria.

<img src="http://blocs.gracianet.org/get/5/180px-Isabella_II_of_Spain_in_exile.jpg">
La reina Isabel II d'Espanya al seu exili de París

A partir d'aquest moment, i durant sis anys (1868-1874), s'intentarà crear a Espanya un sistema de govern revolucionari, conegut com a Sexenni Revolucionari, fins que el fracàs final (que per poc no costa la mateixa existència d'Espanya com a nació) portà de nou al poder els moderats.

<h1>La recerca d'un nou rei</h1>
L'esperit revolucionari que havia aconseguit enderrocar el govern d'Espanya mancava, tanmateix, d'una direcció política clara. La coalició de liberals, moderats i republicans s'enfrontava a la tasca de trobar un millor govern que substituís el d'Isabel II. El control del govern va passar en un primer moment a Francisco Serrano Domínguez, arquitecte de l'anterior revolució contra la dictadura d'Espartero. Al principi les Corts espanyoles van rebutjar el concepte d'una república per a Espanya, i Serrano va ser nomenat regent mentre es buscava un monarca adequat per liderar el país. Mentre, es redactava una Constitució de tall liberal que finalment seria promulgada per les corts el 1869; era la primera Constitució que podia anomenar-se així des de la Constitució de Cadis de 1812. La recerca d'un Rei apropiat va demostrar finalment ser més que problemàtica per a les Corts. Els republicans se sentien en el fons inclinats a acceptar un monarca, si aquest era una persona capaç i acatava la Constitució. Joan Prim, l'etern rebel contra els governs isabelins, va ser nomenat regent el 1869, i seva és la frase Trobar un rei democràtic a Europa és tan difícil com trobar un ateu al cel! Es va considerar fins i tot l'opció de nomenar rei un envellit Espartero, encara que va trobar la resistència dels sectors progressistes; finalment, i per bé que ell mateix rebutjava ser nomenat rei, va obtenir vuit vots en el recompte final. Molts proposaven el jove fill d'Isabel, Alfons (que posteriorment seria el Rei Alfons XII d'Espanya), però la sospita que aquest podria ser fàcilment influenciable per la seva mare i la por que pogués repetir els errors de l'anterior reina li feien perdre molts punts. Fernando de Saxe-Coburgo, antic regent de la veïna Portugal, va ser considerat també com una possibilitat. Una altra de les opcions, la que proposava el Príncep Leopold de Hohenzollen, causaria finalment la Guerra francoprussiana.

<strong>Descripció</strong>

Originàriament plaça de terra, el 1995 es va inaugurar la darrera de les remodelacions. S'hi va construïr un pàrking subterrani i es va cobrir la superfície de la plaça amb lloses rogenques. A la part dreta de la plaça de sud a nord s'hi pot llegir la paraula Revolució; a la part esquerra hi ha una xarranca inaugurada el 1997 per la Federació Festa Major de Gràcia i l'Ajuntament. A través dels seus quadrants, s'hi poden seguir les imatges tradicionals de la Festa Major.

<strong>Curiositat</strong>

Les obres de remodelació de la plaça van deixar al descobert un altre refugi anti-aeri construït durant la guerra civil. Actualment sen conserva una petita part del que fou l'infermeria. Actualment només una petita porteta sense candau en guarda l'entrada, tot i que es pot obrir sense cap tipus de problema. S'hi accedeix des de la quarta planta del pàrquing, i la porta és a la paret de la part esquerra de la plaça. El refugi està ben il·luminat, els únics inconvenients són el baf i la humitat que se'n desprén.

<strong>Més informació</strong>

Mapa de situació: [[http://www.google.com/maps?f=q&hl=en&q=barcelona&layer=&ie=UTF8&z=17&ll=41.402582,2.158931&spn=0.005585,0.009216&om=1|Google Maps]]

Per saber-ne més: [[http://www.gracianet.org/refugis/|Salvem els Refugis de Gràcia]]

Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
Allowed HTML tags: <em> <strong> <ul> <ol> <li> <img> <h1> <h2> <h3> <h4> <h5> <h6> <u> <img> <b> <i> <p> <br> <blockquote> <hr>
Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Utilitza  per crear salts de pàgina.
Enllaça el contingut amb [[algun text]], on "algun text" és el títol de la pàgina que vols enllaçar. També pots enllaçar text amb un títol diferent utilitzant [[enllaç|mostra aquest text]]. Per enllaçar URLs externes utilitza [[http://www.exemple.cat|algun text]], o simplement [[http://www.exemple.cat]].

Més informació sobre opcions de format

Missatge del registre:

Una explicació dels afegits o actualitzacions fetes per ajudar a altres autors a entendre la vostra motivació.

CAPTCHA

Aquesta pregunta s'utilitza per prevenir dels missatges automàtics de SPAM.

Que hi diu a la imatge?: *

Copia els caràcters (respectant majúscules i minúscules) de la imatge.

Graciapèdia

Plaça de la Revolució

Navegació

Cerca

Últimes entrades

Anima't a editar...

S'han creat...

Sindica

©
Ajuda
Arts i oficis
-Arquitectura
-Arts Gràfiques
-Cinema
-Dibuix
-Fotografia
-Il·lustració
-Música
-Pintura
-Teatre
Associacionisme
-Ateneus
-Entitats clandestines
-Entitats culturals
-Entitats esportives
-Excursionisme
Ciències
-Arqueologia
-Medicina
Comerç
-Electrònica
-Llibreries
-Mercats
Comunicació i Internet
-Mitjans digitals
-Premsa escrita
-Ràdio
-Televisió
-Xarxa ciutadana
Ensenyament
Esports
Festes
-Carnaval
-Festa Major
-Sant Medir
Geografía Física
-Barris de Gràcia
-Carrers
-Edificis
-Parcs
-Places
Història
-s. XVIII
-s. XIX
-s. XX
Lletres
-Filosofia
-Literatura
-Llengua catalana
-Periodisme
Personatges
-Graciencs
-Relacionats amb Gràcia
-Nomenclàtor
Política
-Anarquisme
-Independentisme català
-Independentisme gracienc
-Moviment obrer
-Moviments revolucionaris
Religió
Restauració
-Bars
-Restaurants