(Brindisi, Itàlia, 1266 – Adrianòpolis, Imperi Bizantí, 1307). El nom de Roger de Flor va associat, indefectiblement, a l’anomenada Venjança Catalana. Fill de Ricard de Flor, es convertí en cavaller de l'Ordre del Temple i participà a la darrera Croada, evacuant als cristians de Sant Joan d’Acre (Palestina) en el moment que la ciutat va ser guanyada pels musulmans (1291). Els templaris el van acusar d’apoderar-se dels seus tresors i el van expulsar de l’Ordre.
Es va posar al servei del rei Frederic II de Sicília, i aquest el va nomenar cap de les companyies d’almogàvers que van consolidar la presència de la corona catalanoaragonesa, enfront de la casa d’Anjou. Andrònic II, emperador de Bizanci, va demanar ajuda, el 1303, per fer front a l’assetjament dels turcs i Frederic II li va enviar la Gran Companyia Catalana, expedició d’uns 6000 almogàvers i 39 naus sota el comandament de Roger de Flor. Derivat dels seus èxits al camp de batalla, l’emperador el va nomenar megaduc i el va casar amb la seva neboda Maria.
Roger de Flor va demanar erigir-se en sobirà de l’Asia Menor. Malgrat les converses que tenien ambdós al respecte, l’emperador el va fer assassinar juntament amb els seus 130 cabdills. Aquest fet originà la Venjança Catalana a traves de la qual, la resta dels almogàvers comandats per Berenguer d’Entença van arrasar tot el que van trobar al llarg del camí fins a Constantinobla.
Roger de Flor va aconseguir una gran popularitat entre els seus contemporanis gràcies a la crònica de Ramon Muntaner.

Plànol de situació a Google Maps.