Francesc Derch i Alió fou el darrer alcalde de la Vila de Gràcia. Modest industrial republicà, participà activament a la Revolta de les Quintes tenint-ne un paper principal.
El seu nom ha inspirat la creació de l'Escamot Francesc Derch.
El seu paper a la Revolta de les Quintes
El ciutadà Derch desenvolupà un paper cabdal a la vila de Gràcia durant la Revolta de les Quintes.
Dilluns, 4 d'Abril
De forma espontània es formen les primeres barricades a la Vila. Derch crida a formar tots els homes amb armes, que hauràn de trobar-se sota l'arbre de la Llibertat (ubicat a la Plaça del Sol). Només s'hi presenten 60 homes, que el nombren cap d'operacions entre vítors.
Igualment, Derch ordena la creació d'una Junta Revolucionària nombrant deu homes que ell considera que han de liderar-la, en base a la seva ideologia. Només se n'hi presenten quatre.
Derch dicta normes segons les quals els piròmans i lladres seràn passats per les armes mentre duri la Revolta. Igualment, tots aquells homes que disposin d'armes i no es disposin a defensar la Vila rebràn el mateix tractament.
Dimarts, 5 d'Abril
Els canons bombardegen la Vila durant tot el dia a la vegada que el somatent sona.
Durant el dia rep reforços provinents de St Martí de Provençals, a qui envia de nou a casa per tal que armin la resistència des d'allí donat que no els necessita a la Vila.
Dimecres, 6 d'Abril
Durant tot el dia la pluja i les canonades impregnen la vida a la Vila. Nous voluntaris es posen a les seves ordres, fent arribar fins a 100 els homes dels que disposa.
Es crea finalment la Junta Revolucionària, de la qual el fan membre per aclamació popular. Des del bàndol governamental li comuniquen la decisió de seguir bombardejant la Vila fins a derruir-la si no desisteix en la seva decisió. Derch els respòn que Gràcia resistirà fins que no sigui abolida la contribució de sang.
Durant la nit aprofita per a reforçar les barricades i crear-ne de noves.
Dijous, 7 d'Abril
L'exèrcit intenta introduïr-se a Gràcia pel Sud resultant-ne rebutjats. Ho proven fins a dues vegades abans de donar-se per vençuts.
El foc de canons continúa tot el dia.
Una Comissió de la Diputació reclama a Derch la rendició de Gràcia, tal com li havien exigit el dia anterior. La junta dóna la mateixa resposta que havia rebut l'exèrcit: o abolició o resistència.
A la nit rep més reforços, pujant fins a 200 els defensors armats de la Vila.
Divendres, 8 d'Abril
El bombardeig continua, destrossant aquesta vegada el centre de la Vila. L'exèrcit intenta una nova incursió, essent rebutjat de nou.
Arriben nous reforços provinents de St. Andreu i de St. Martí de Provençals. Amb els 170 homes de refresc, Derch ordena als seus que es retirin a descansar i col.loca als nous en les seves posicions.
Derch és proclamat comandant de les forces resistents.
Dissabte, 9 d'Abril
Derch és despertat de matinada degut als signes d'atac general contra Gràcia malgrat la pluja que seguia caient. Un cop aquest es produeix, amb columnes entrant pel Sud, Nord i Est els sublevats només aconsegueixen frenar durant tres quarts d'hora l'exèrcit, reculant fins al Coll per a decidir l'estratègia a seguir. Derch, veient que les forces governamentals superaven en 30 vegades el nombre dels resistents ordena als seus homes que es dispersin i escapin com puguin de la fúria dels soldats.
Gràcia finalment cau enmig d'un saqueig indiscriminat per part dels soldats de l'exèrcit.
