Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, Baix Camp; 25 de juny de 1852 - Barcelona; 10 de juny de 1926), és un dels arquitectes més rellevants que ha donat Catalunya en la seva història. Actualment està en procés de beatificació per part de l'Església Catòlica.
La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria.
Biografia
Antoni Gaudí i Cornet va néixer el 25 de juny de 1852, segons uns a Reus, on, a la seva casa natal, té una placa dedicada; i segons altres al Mas de la Calderera de Riudoms (Baix Camp), que era propietat de la seva família. Tant el seu pare com la seva mare eren calderers, dels quals va aprendre la capacitat de crear i treballar en tres dimensions.
Infantesa i joventut
Antoni, el cinquè fill del matrimoni, des de petit va patir un problema reumàtic que li va impedir portar una via normal per la seva edat. No podia jugar amb els nens i va faltar a forces classes, a les quals es desplaçava amb burra. Aquests fets li van permetre passar moltes hores observant els animals, les plantes i les pedres. Els metges li van recomanar una dieta vegetariana i que passegés de tant en tant. Aquesta malaltia l'acompanyà tota la seva vida, i per aquest motiu sempre va ser un gran caminador.
De molt jove visqué les escorrialles del romanticisme, i amb el seu amic Eduard Toda conegué a fons les ruïnes del monestir de Poblet que li donà una gran familiaritat amb aquest tipus d'arquitectura històrica.
Es trasllada a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura, alhora que treballava en diferents estudis d'arquitectes i de mestres d'obres. No en fou un alumne especialment brillant i fins i tot suspengué unes quantes assignatures. El 1878 va obtenir el títol d'arquitecte. Elies Rogent, director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, diu en aquell moment: "hem donat un títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà".
Els inicis (1878-1882)
La primera etapa de l'arquitectura d'Antoni Gaudí està marcada per la comunió amb l'ideari cooperativista, si tenim en compte que totes les obres d'aquells anys són de caire urbà i social. Projecta diverses obres menors com els dos fanals de la plaça Reial i el del Pla de Palau de Barcelona i una parada de flors amb quiosc i urinari. Josep Fontserè i Mestre encarrega la font de la cascada al jove Gaudí al parc de la Ciutadella, i construeix la fàbrica i dos edificis d'habitatges de tot un barri projectat per la cooperativa L'Obrera Mataronense.
Recerca d'un estil propi (1883-1900)
Aquesta etapa es caracteritza per l'esforç de superar els estils històrics i aconseguir una plàstica i unes formes estructurals pròpies. Utilitza, de forma molt lliure i personal, l'art musulmà i dels estils gòtic o barroc. Inventa una quantitat considerable de mecanismes, sistemes i elements arquitectònics, amb un llenguatge arquitectònic de gran simplicitat constructiva, amb el predomini de la línia recta sobre de la corba.
L'any 1883 projecta la seva primera obra d'envergadura, la Casa Vicens, a Gràcia, per a una família benestant propietària d'una fabrica de ceràmica, i inspirada en l'arquitectura islàmica i oriental que destaca en aquell moment per l'original utilització de la pedra, el totxo, i la ceràmica.
Aquell mateix any passen dos fets que seran cabdals en la vida de Gaudí, ambdós propiciats per Joan Martorell i Montells, arquitecte que havia fet una casa a la Rambla per a l'industrial Joan Güell i Ferrer, i que es convertia en el seu mentor: Per una part se li encarrega, seguint el consell de Martorell, la continuació de les obres de la Sagrada Família per divergències entre l'anterior arquitecte, Francisco de Paula del Villar, i els promotors. Per l'altra, també Martorell és qui presenta Gaudí al fill de Joan Güell, Eusebi Güell i Bacigalupi.
Catalanistes tots dos, van simpatitzar de seguida i durant 35 anys, fins al 1918, any en què Güell va morir, la relació es va mantenir forta i es va traduir en diverses realitzacions. De fet, Eusebi Güell va ser en part el seu mecenes, tot i que tan sols era sis anys més gran que Gaudí. Havia heretat els negocis del seu pare; però, a més, s'havia casat amb Isabel López, filla d'Antonio López, marquès de Comillas, i li va correspondre administrar les notables fortunes familiars.
El primer encàrrec de Güell va ser el pòrtic d'entrada a una finca pagesa que havia comprat als afores de les Corts, Can Cuiàs de la Riera. Gaudí va fer servir de nou l'estil neo-mudèjar a l'entrada del pavelló de consergeria que encara es conserva, a l'avinguda de Pedralbes, i va fer també una meravellosa reixa amb un drac. També com a resultat de la seva relació amb Güell, el mateix any Gaudí va realitzar els plànols de la finca El Capricho a Comillas (Santander) per a Máximo Díaz de Quijano, cunyat d'Antonio López.
Mentre, un jove Gaudí de 31 anys tenia carta blanca per pensar un projecte diferent per la al temple expiatori de la Sagrada Família en els terrenys de Sant Martí de Provençals, un poble aleshores independent del pla de Barcelona. Aquest encàrrec de l'Associació de Devots de Sant Josep va contribuir a fer famós en el món catòlic un arquitecte que tot just començava.
Güell li encarrega un habitatge per al seu ús personal, el Palau Güell del carrer Nou de la Rambla de Barcelona. La idea de l'industrial era que el nou edifici igualés o superés el Palau Moja, situat a la Rambla cantonada amb el carrer de Portaferrissa, que era propietat del seu cunyat, Claudio López, segon marquès de Comillas. La construcció comença el juliol de 1886 amb pedra de les pedreres del propi propietari. La façana conté audaços elements de ferro forjat, i una peça clau de la casa és la decoració amb murals del pintor Aleix Clapés, amic de Gaudí.
Altres obres d'aquesta època són el Palau Episcopal d'Astorga, on el bisbe Grau va decidir encarregar-li la construcció d'un nou palau episcopal al seu amic Gaudí, el Col·legi de les Teresianes a Sant Gervasi de Cassoles col·legi i casa mare de l'orde teresià a Barcelona, que estava construïda fins la primera planta per un mestre d'obres desconegut, i la residència de Bellesguard al peu de la serra de Collserola, i la Casa de los Botines de Lleó.
Creació i innovació amb estil propi (1900-1914)
La segona etapa d'Antoni Gaudí coincideix amb el moment àlgid del modernisme, desenvolupa un llenguatge personal colorista i alegre. Són d'aquesta etapa la façana posterior de la Casa Calvet, una de les seves obres més conservadores, el Parc Güell, que havia de ser una urbanització de gran categoria, amb aproximadament 86 habitatges disseminats en un immens jardí, als voltants de la ciutat i amb una vista panoràmica sobre tot Barcelona però va resultar un fracàs comercial, venent-se només dues parcel·les; la Casa Batlló, el resultat de la reforma total d’una antiga casa convencional construïda l'any 1877 per Emili Sala Cortés; i la Casa Milà, coneguda com 'La Pedrera', molt polèmica en el seu moment, per les agosarades formes ondulades de la façana de pedra i els ferros forjats retorts que en decoren les balconades i finestres, dissenyats en gran part per Josep Maria Jujol, qui també va projectar alguns dels cels rasos de guix.
En la darrera etapa de les seves construccions predominen els elements geomètrics. D'aquesta etapa en són: la cripta de la Colònia Güell, una de les colònies industrials de Catalunya amb una font important de natura i obra arquitectònica situada a Santa Coloma de Cervelló, les escoles de la Sagrada Família
La dedicació exclusiva a la Sagrada Família (1914 - 1926)
A la mort del seu amic íntim i col·laborador Francesc Berenguer i Mestres, Antoni Gaudí decideix treballar únicament en el Temple de la Sagrada Família, que no pogué veure acabat i encara avui continua en construcció, i dels que va deixar nombrosos plànols, projectes i esbossos.
El dia 7 de juny de 1926, Antoni Gaudí caminava per la Gran Via de les Corts Catalanes, Barcelona. Havia creuat el carrer de Bailèn prop de la Plaça Tetuan. Era un camí que feia molts vespres per anar de l'església de Sant Felip Neri fins a la Sagrada Família. Però aquell dia, quan es disposava a travessar el carrer, un tramvia el va atropellar i el va deixar sense sentit. Pel seu aspecte de captaire van trigar en adonar-se que es tractava del genial arquitecte. Va morir el dia 10 de juny de 1926 a l'hospital de la Santa Creu.
Les obres que actualment es fan per acabar la Sagrada Família, respecten el projecte original de Gaudí en el seu conjunt, però no en els detalls, que estan adaptats a l'estètica moderna i a l’estil dels artistes que les duen a terme.
Patrimoni de la Humanitat
La UNESCO va declarat el 1984 i el 2005 com a Patrimoni de la Humanitat algunes de les obres d'Antoni Gaudí: el Parc Güell, el Palau Güell, la Casa Milà, la façana del Naixement i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens i la Casa Batlló a Barcelona, juntament amb la cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló.
