No descobrim res si diem que Gràcia ha estat, des del segle XIX , un dels principals nuclis d’introducció a l’Estat de la doctrina de l’Església Evangèlica, amb la presència del predicador gal·lès Georges Lawrence, que trobà a la població gracienca un excel·lent caliu per acollir el seu pensament. Arran d’aquesta experiència s’obriren esglésies, escoles i, per fi, un hospital. Aquest hospital conegut en la seva fundació com a Enfermeria Evangélica, posteriorment com a Hospital de las Colonias Extranjeras de Barcelona i, de manera familiar per la gent del barri, com a hospital dels estrangers es avui un important centre sanitari situat a la confluència del carrers de les Camèlies i d’Alegre de Dalt.
La història de l’hospital sembla ser que comença, fa mes de cent anys, en algun carrer de la part vella de Barcelona del qual no es tenen gaire dades. Com diu Pere Bonet Such en el seu treball, Hospital Evangelico (Resumen Histórico Documental), publicat a Barcelona, 1998, “Seria d’incomparable valor que es pogués disposar de dades concretes que ens informessin de les primeres passes que es van donar per arribar als inicis de la obra social i benefica que, amb el pas dels anys, ha esdevingut la Institució que actualment es coneix com a Hospital Evangèlic – Fundació Infermeria Evangèlica de Barcelona. Però, lamentablement, no es possible de tenir a mà la documentació suficientment fiable que ens permeti exposar amb claredat els detalls del començament d’aquesta obra que, com és ben sabut, ha sobrepassat ja els cent anys de la seva existència”. Les primeres noticies fiables al respecte, publicades per La Aurora de Gracia, diari fundat pel propi George Lawrence, on es comunica l’obertura d’una “casa de asilo para enfermos pobres” que era situada a Gràcia al carrer de Sant Pau, 37-39, antic carrer desaparegut que es trobava per sota de la Travessera de Gràcia, entre Milà i Fontanals i Bailén. Va ser inaugurada el 4 de juny del 1874.
El 25 de novembre del 1893, i gràcies als esforços dels membres de la comunitat evangèlica, s’inscrivia al Registre de la Propietat de Barcelona la compra de “una parcel·la de terreny rectangular de 1.932 m2. (50.400 pams2) de superfície, situat a la cantonada del c/. Camèlies i c/. Alegre de Dalt”. Aquesta propietat, constituïda per una torreta de planta baixa, pis i golfes va ser, amb tota modèstia, l’inici de l’hospital. La institució atenia, en un principi, malalts de les confessions religioses evangèliques però, segons podem llegir en les seves Bases Fundacionals, en concret en el seu article 4rt. “Es faculta a la Junta Administrativa per a admetre malalts d'altres confessions, en els casos i condicions que s'estimi necessaris i convenients”.
Avui en dia, i tal i com podem llegir al ja citat treball del Sr. Bonet, “L'Hospital Evangèlic compta exactament amb 120 llits disponibles, 2 quirófans, sala de cures, nurseria, planta de rehabilitació, farmàcia, laboratori i altres serveis diversos complementaris, tot això atès per més de cent persones de reconeguda capacitat professional que s'ocupen dels diversos quefers propis d'un establiment d'aquesta índole”. Al llarg dels anys i gràcies als esforços de tota la comunitat evangèlica, es va dissenyar la construcció d’un nou hospital que substituís al vell de les Colònies Estrangeres. Amb no pocs entrebancs i dificultats, i desprès d’haver sopessat l’opció de construir-lo al Putxet, el dia 11 de setembre del 1971 eren inaugurats, pel Dr. Llàtzer Urrutia, els primers departaments del nou Hospital Evangèlic, fins arribar al modern establiment que avui en dia coneixem.
Dir, també, que depenent de la pròpia institució es va obrir fa anys, on històricament hi havia hagut una botiga de llegums secs, a la cantonada de davant de l’hospital, la anomenada Llibreria Evangèlica.
