El Mercat de la Llibertat es troba a la Plaça Llibertat número 27, envoltat pels carrers de Berga, Benet i Mercader, Milton i Oreneta, tot i que al 2007 ha esta resituat temporalment a la Plaça Gal·la Placídia per obres de reforma del mercat original. Té una superfície comercial de 990 m2.
Història
Els terrenys on avui es troba la plaça i el mercat de la Llibertat eren propietat d’un terratinent anomenat Marc Olives, que vivia a Menorca. El 1831 Olives va disposar que en la seva “finca de la vila de Gràcia s’hi edifiquin cases de veïns al voltant d’una àmplia plaça amb els corresponents carrers de fàcil circulació de carros. Així, els pagesos i artesans de la Vila de Gràcia hi podran viure i treballar de bon grat i amb plena satisfacció...”
En aquesta plaça es va iniciar un mercat a l’aire lliure on els pagesos de les rodalies hi venien els seus productes.
El 1836 la plaça es va passar a anomenar de la Constitució fins que, el 1840, va prendre un dels seus noms més bonics i que manté actualment: La Llibertat.
El 1888 es va inaugurar l’actual mercat cobert construït per La Maquinista Terrestre y Marítima i dissenyat per l’arquitecte municipal de la vila, Miquel Pascual i Tintorer. Francesc Berenguer i Mestres, amic i admirador de Gaudí, va donar a l’edifici l’empremta decorativa.
Arquitectura
Des dels carrers de l’Oreneta o del Cigne, just abans d’entrar a la plaça, ja podem admirar la teulada del mercat feta amb peces de ceràmica vidriada negra i rogenca. Les teules també les veurem a la coberta del Mercat de la Concepció, inaugurat el mateix 1888, any en què Barcelona va acollir la primera Exposició Universal. Si ens situem davant de la façana del mercat que dóna al carrer de l’Oreneta veurem clarament que la coberta és feta de ferro amb un tancament perimetral d’obra vista. Tant en la part superior com inferior de l’estructura de ferro hi ha un seguit de plafons amb obertures horitzontals estretes que permeten el pas de l’aire, tot facilitant la ventilació del mercat. A la part central de la façana unes peces de ferro molt treballades formen un escut modernista de formes impossibles. L’acabament de la teulada està rematat amb unes sanefes també de ferro.
