Nomenclàtor
Porta el nom del qui fou arquitecte municipal de Barcelona, Antoni Rovira i Trias (1816-1889). Ell va guanyar el projecte de remodelació de l'Eixample que Madrid va anular en benefici d'Ildefons Cerdà (1859). Va ser al llarg de diversos períodes arquitecte municipal de Gràcia, de Barcelona i de Sant Martí de Provençals. Te important obra a Manresa. Fou co-fundador de la Sociedad de Seguros Mutuos Contra Incendios i artífex del cos de bombers d'aquesta companyia que, a la fi, seria l'actual Cos Municipal de Bombers de Barcelona. La plaça Rovira s'obre, en terrenys que ell va urbanitzar i que pertanyien als propietaris Torrente, Masens i Rabassa, entre els carrers Providència, Rabassa i Torrent de les Flors.
Descripció
El detall més significatiu de la plaça és l'escultura de bronze dedicada a l'arquitecte Antoni Rovira i Trias. Aquest seu al vessant mar de la plaça amb un plànol del seu projecte d'ampliació de l'Eixample que no va poder realitzar. Tot i això, Rovira fou el principal artífex del disseny urbanístic de Gràcia, amb carrers estrets i placetes que espongen la densitat urbanística de la vila. A més Rovira i Trias fou l'artífex de la construcció del Campanar de Gràcia, símbol de la vila, i l'autor del plànol geomètric de Gràcia el 1863. A Barcelona va ser el director del primer intent d'enderroc de les muralles del 1843 que, en no reeixir, foren tornades a reconstruir. En l'enderroc definitiu del 1854, Rovira no hi intervinguè. Si que fou, en canvi, director de l'enderroc de la Ciutadella.
Curiositat
Molt a prop de la plaça Rovira, va néixer l'escriptor gracienc Joan Marsé i Carbó (1933); la seva producció està estretament lligada a aquesta part de Gràcia, ja que en algunes de les seves novel·les planteja l'obsessió de la infantesa a la postguerra espanyola del barri. El 1965 va obtenir el premi Biblioteca Breve amb Últimas tardes con Teresa. De la seva producció sobresurten obres com La oscura historia de la prima Montse (1970), Si te dicen que caí (Premi México 1973, publicada a Espanya el 1977), La muchacha de las bragas de oro (Premi Planeta 1978), Un día volveré (1982) o Ronda del Guinardó (1984)
Més informació
Mapa de situació: Google Maps
