MOSSÈN PERE TARRÉS I CLARET (1905-1950) Metge i capellà nascut el 29 de maig de 1905 a Manresa. El mes d’octubre de 1921 es traslladà a Barcelona instal.lant-se a casa d’un matrimoni manresà sense fills que vivien al carrer Vallfogona de Gràcia. El 12 de març de 1925 va pronunciar la seva primera conferència de caràcter mèdic a la seu del Centre Moral i Instructiu , entitat a la qual es va vincular, així com a l’Oratori de Sant Felip Neri on va tenir en el pare Joaquim Serra un orientador espiritual. L’any 1928 va acabar la carrera de medicina. Quan a començaments de la dècada dels anys 30 s’organitzà el moviment de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FEJOC), Tarrés s’hi integrà i, amb el temps, es convertiria en un dels seus més destacats líders, ocupant importants responsabilitats a nivell nacional. A Gràcia va promoure el grup número 1 de la FEJOC, el “Torras i Bages”, en el si de Sant Felip Neri. Ja després de la guerra civil, Tarrés s’ordenà sacerdot el 30 de maig de 1942. Va morir el 31 d’agost de 1950. El diumenge 5 de setembre de 2004, a Loreto, Pere Tarrés fou beatificat per l’església catòlica.

Al carrer Carolines, 10 hi té la seu la Fundació Pere Tarrés, institut de formació i Escola Universitària d’Educació Social.